Per la descripció d'aquesta entrada, utilitzaré vàries fonts d'informació, autora Parrilla i Bolívar, tots tenen més d'una dècada d'investigació, però, en aquest sistema, encara s'utilitza i encara de manera estigmatitzadora, conèixer els models, ens farà reflexionar cap a quin és el millor per la meva pràctica.
El que hem d'intentar és reflexionar cap a quin model és millor pels meus alumnes....
El suport terapèutic: Entén l'assessorament/intervenció com una resposta tècnica, l'alumnat és troba realitzant les activitats acadèmiques en un entorn protegit. Aquest model té una escassa contribució a l'acceptació de la diversitat.
El suport col·laboratiu/individual: Individualista centrada amb l'alumnat però incorpora el suport d'un equip d'assessors a un mateix nivell jeràrquic que col·laboren en l'anàlisi de casos individuals. Encara que seguir centrant-se amb la intervenció damunt l'alumna, l'equip procura el desenvolupament de
programes i estratègies d'intervensió.
El suport consulta/recursos: Aquest marca una forta diferència amb els dos anteriors degut a què conceben les dificultats de l'alumna a les necessitats de la reforme de l'escola. És a dir, si un alumne té un problema, el centre educatiu té necessàriament alguna cosa a veure amb aquella dificultat, pel que el suport ha de focalitzarse no només en l'alumna sinó també amb l'escola. La qual cosa, aquest model se li atorga un
caràcter institucional al problema, però des d'una perspectiva tècnica, i d'expert per l'assessorament i intervé en les estructures mitjançant els objectius, tractaments i mètodes d'ensenyança.
El suport model curricular: en ell les dimensions col·laboratives i institucionals s'ajunten per a generar un model de suport col·laboratiu dins del qual l'escola destaca per la seva capacitat d'aprendre. En el qual ella diu, què aquest model ha de fer que l'escola es transformi, no l'alumnat, els problemes els resol la capacitat d'aprenentatge del centre, no els especialistes; els rols s'estructuren segons les necessitats i es constitueixen
els millors equips de treball col·laboratiu per a cada demanda.
Aquest model de suport és fomenta cap al professorat, parteix del centre i cap a l'alumna, des de la seva participació activa i plural. El tutor en conseqüència ha d'estar disposat a obrir-se i a ser ajudat per a realitzar la seva tasca, i la seva actitud ha d'ajudar a ser un mestre inclusiu i no provocar expectatives erronis cap a l'alumnat a un company de classe, sinó augmentar les expectatives de cada un dels elements (alumnes) que s'inclou dins la classe valorant tot tipus de característiques i capacitats personals.
