Praxis. Metodologia Intel·ligències Múltiples.

Experiència d'una escola de Barcelona que aplica les intel·ligències múltiples el 100%, un projecte anomenat IKAIA. El projecte es duu a terme al col·legi Montserrat.

Metodologies del S.XXI: Intel·ligències Múltiple

La major contribució de les Intel·ligències Múltiples (IM) cap a l'educació és suggerir als mestres/as utilitzin les estratègies i eines que generin aquesta teoria, adaptant el  currículum a aquestes necessitats que anirem a descriure al llarg d'aquesta entrada.

Pla individualitzat, altenativa a l'ACI

El concepte de Pla Personalitzat (alternativa a l'ACI), exposa literalment què aquest està pensat pels alumnes amb necessitats educatives especials, o com és el mateix, els alumnes amb barreres d'aprenentatge, des del meu punt de vista, repetesc, consider que aquesta terminologia, barreres d'aprenentatge, fa referència als alumnes, i no al seu context d'aprenentatge, consider incorrecta així com anomena als alumnes amb barreres d'aprenentatge ja que la barrera la posa el context i no l'alumna, si serà propici l'anterior nom, del qual només surten etiquetes i tot i que vulgui anomenar pla personalitzat fa la mateixa referència que l' ACI i no cap a la inclusió sinó cap a la categorització de l'alumnat amb un nom més suau.

Atenció a la Diversitat

L'atenció a la diversitat, no és un concepte fàcil d'explicar ni tampoc de posar-ho en pràctica sobretot des de la filosofia de l'educació inclusiva, és així, que he pensat com organitzar el contingut, si vos hi fixau, no posaré a dirigir els diagnòstics i la intervenció a seguir, ja que s'ha de realitzar això mitjançant la metodologia, des de la intervenció dins l'aula, en aquest punt, us explicaré el meu punt de vista per arribar assolir el mínim de l'educació inclusiva, i pensau, que el 100% mai s'aconsegueix però sí que els límits els poso jo com a professional, i no l'alumna amb la seva característica personal.

1. Antecedents.
2. Model d'en Montobio.
3. Dificultats d'aprenentatge.
4. Diagnòstic.
5. Les adaptacions curriculars.
6. Tipus de suport. Model Alternatiu.
7. ACI burocràtic vs ACI constructiu.
8. Pla individualitzat, altenativa a l'ACI.
9. Currículum obert i flexible.
10. Disposicions que ens duen al benefici de la Llei educativa.

L'actualitat educativa

Model de suport alternatiu

Aquest suport correspon en el funcionament generalitzat, dirigit al conjunt de l'escola com a recurs que treball quotidianament amb el professor per cercar alternatives educatives conjuntes que permetin diversificar i adaptar al currículum per a tot l'alumnat (es centre en el grup – classe i de l'escola).

Les característiques del model de suport alternatiu són les següents:

• Generalitzat a l'escola; s'empra com un recurs escolar i no centrant-se amb l'alumna.
• Contextual i didàctic; centrat en el context al qual es situa la seva institució de treball i generant una programació d'aula que ens doni una obertura i flexibilitat adequada per atendre a tot l'alumnat, cercant alternatives educatives que permetin a l'alumnat aprendre.
•  Reflexió i vagin cap el treball comú.
• Consensuat i compartit amb el claustre de professors: tot l'equip docent ha d'estar a favor de fer aquest canvi i modificació de tal manera que el recurs pugui estar integrat en el centre de manera que pugui formalitzar-se la seva funció.
• Noves formes organitzatives: per tal d'emprar el suport com a model alternatiu, es precisa d'una nova estructura i organització de centre que permeti, la coordinació amb tots els implicats de l'aula i puguin generar debats, grup de discussió i més eines per tal de millorar en la pràctica educativa i avançar cap a un nou enriquiment personal i professional, la finalitat de la qual vagi dirigida cap al procés d'ensenyament – aprenentatge de tots els alumnes, i amb ell l'adquisició de les competències pertinents del currículum comú.
• Caràcter preventiu: el model citat ha de fer la funció de prevenir en les dificultats d'aprenentatge amb una actuació educativa basada amb les capacitats i competències de l'alumnat.

L'objectiu primordial d'aquesta figura és potenciar un aprenentatge de qualitat, 

eficaç, per tots i cada un dels matriculats de la institució de

 la qual es presenta la figura del suport alternatiu.

Tipus de suport

Per la descripció d'aquesta entrada, utilitzaré vàries fonts d'informació, autora Parrilla i Bolívar, tots tenen més d'una dècada d'investigació, però, en aquest sistema, encara s'utilitza i encara de manera estigmatitzadora, conèixer els models, ens farà reflexionar cap a quin és el millor per la meva pràctica. 

El que hem d'intentar és reflexionar cap a quin model és millor pels meus alumnes....

Organització escolar

És molt important a qualsevol empresa constituir una bona organització per arribar a l'èxit. Tot i que la inexperiència és el meu punt fort, he estat a centres i tots ells, fan pensar aquesta és la funció principal d'un bon funcionament.

Començar l'aventura amb les finalitats de cada participant de la comunitat educativa i què aquesta pugui respondre amb la millor eficàcia possible per això s'ha de tenir diferents aspectes o factors en compte, (des del meu punt de vista):

1. Direcció.
2. Selecció del personal docent.
3. Funcions de coordinació.
4. Definició de les funcions. (pròxim enllaç)
5. Projecte comú.
6. Treball cooperatiu.
7. Aprenentatge mutu.

La meva escola i la meva pràctica III

És produeix un handicap, amb els alumnes etiquetats del que no, però que tenen dificultats, i es què necessiten ser diagnosticat per tal de ser atesos de manera correcte ja que si no perden el fil, o simplement no arriben a desenvolupar totes les seves capacitats perquè no els reforcen ni potencien.

Des de l'escola inclusiva s'ha de promoure un canvi, un canvi què significa compromís, un canvi què provoca vocació, un canvi què vol aprendre a innovar, a ser progressiu dins un constant i a ser un procés en augment, a tenir sobretot temps per fer-ho i per darrer, la darrera característica del canvi és dolorós, i tant, dolorós, (parèntesis; m'he discutit en molts professors per aquesta temàtica i m'han fet dubtar de la meva capacitat a l'hora d'obrar com a professional, de fet fa uns dies,  me va dir que no tenia cap competència, i que no la qüestionàs, llavors jo dic, mentalment, quin poder de reflexió té aquesta persona si no em coneix de res? i si l'arribo a qüestionar és perquè fer-ho no des de la crítica destructiva sinó des de la crítica constructiva i cap a la seva reflexió, posar-me arguments a favor de la seva concepció?).

La meva escola i la meva pràctica.

En aquest punt l'he personalitat, dins, la meva reflexió; com ha de ser l'institució pública, per atendre a la diversitat, conclouré amb el què no ha de ser i s'està duent a terme per les diferents institucions i algunes propostes d'intervenció i/o millores.

Atendre a la diversitat és la paraula clau del concepte educatiu, definida com la columna vertebral de l'educació inclusiva, en la qual es pretén és arribar a tots per donar la igualtat d'oportunitats siguin quines siguin les capacitats individuals.

Des de la meva perspectiva personal i desprès de la formació rebuda i què em queda per rebre, aniran adreçades a convertir-se amb unes expectatives molt llunyanes el qual ara per ara és duen a terme dins les institucions educatives, però és la realitat en el què ens trobam.

Per començar m'atreviria a dir que no totes les pràctiques educatives contemplen les barreres d'aprenentatge cap a la participació, i molt menys la L.O.E, què juga un paper ambigu dins aquest significat, proclamant en el preàmbul les diferents expectatives del nou canvi educatiu però avançant dins la mateixa llei en els diferents articles amb el mateix concepte de la pràctica educativa de molts anys enrere i en el què el propi sistema fracassa, però per la mateixa regla de tres trobam que és pot dur a terme el 100% de l'educació inclusiva i la lògica de l'heterogeneïtat.

Anem per parts, l'atenció a la diversitat ens parla d'una manera d'actuar que si més no juga dos papers, com he comentat abans amb la L.O.E, primerament des del model tradicional i la lògica de l'homogeneïtat ens trobam que atendre a la diversitat és actuar damunt les dificultats i els dèficits de l'alumnat, és a dir,

donant-li un tractament especial i específic perquè aquell alumne arribi allà on pot arribar perquè el pobre té aquesta dificultat/dèficit/handicap. El traurem fora de l'aula per aconseguir una millor intervenció què ens donarà l'èxit de no poder seguir estudiant ja que aquest es veurà marginat per part de l'administració

pública que no satisfà les seves necessitats i per part de la societat que com que té dèficit/dificultats/handicap no serveix.

Intentam reunificar a tots els alumnes amb les capacitats semblants així el docent només ha de seguir amb una classe on tengui en compte les guies didàctiques, el llibre de text i el que ell diu com a vàlid i sense preocupar-se del què pensa, sent o observa el nen, amb un examen on haurà estudiat dies anteriors,

tot memorístic, i sense que dies següents pugui retenir cap informació productiva del qual el magnífic magistral ha exposat amb la seva magnífica classe que fa anys que repeteix el mateix.

Des d'aquesta perspectiva, la lògica de la homogeneïtzació ens trobam amb alumnes etiquetats per la seva incapacitat i programes que volen ajudar el tractament de les diferències per tal d'unificar i fer borregos als alumnes, no tenint en compte les diversitat en el qual està immersa l'educació i el conseqüència el sistema educatiu.

Què ens diuen els programes, aquests sorgeixen de les diferents necessitats, podem parlar a nivell centre, a nivell d'aula i a nivell individual, sempre parlant de la meva perspectiva, aquests serveixen des del model tradicional i no des del model inclusiu i l'escola per a tots, degut a dins la cultura del centre ja estan reflectits i no juguen un paper sobrevalorat en quant per part del tradicional què són mesures d'extrema precaució per atendre a aquesta diversitat.

Ara proposaré aquest nou canvi i quines són les pràctiques educatives què duré a terme a la meva aula, dins un context del grup – classe, sempre pensaré amb el meu grup – classe i desprès amb els alumnes com a persones individuals, agafant de referència les competències bàsiques de la L.O.E dins la meva matèria i tornant a reflexionar sobre la meva pràctica educativa, que si més no, em durà a millorar i amb ella millorar les capacitats de cada un dels individus dins les aules i amb ella l'èxit del meu grup – classe.

Per fer això però he de tenir segur i fer-me els meus conceptes d'atendre la diversitat, aquestes em duen a saber diferents perspectives en el qual la meva aula tendrà com a fruit de tota la meva formació i ja ho he dit abans mitjançant la reflexió i l'autoavaluació aniré provant diferents mètodes per tal de que aquell

grup en concret tengui l'èxit escolar, que si més no, serà l'adquisició de les diferents competències de manera significativa i a un futur els farà reflexionar des d'una visió crítica i cap a la seva formació.

Els conceptes del qual pertany la meva pràctica és des de la lògica de l'heterogeneïtat, model inclusiu, disseny universal, i diversitat com a font d'enriquiment, aprenentatge significatiu, ensenyament multinivell, NO ACI i per acabar i de moment, aprenentatge cooperatiu:

• La lògica de l'heterogeneïtat: ens diu què la diversitat és un fet real, una realitat què no pot ésser amagada i què per tant tots i cada un dels individus som diferents i en ell les diferències en les capacitats.Aquesta reconeix, admet i accepte (en els seus tres nivells, i la primera passa és acceptar les diferències cap a la igualtat d'oportunitats) les diferències individuals i fan desenvolupar estratègies pedagògiques adaptades a la diferència.
• Model inclusiu: independentment de les capacitats de l'alumnat el què és pretén és la igualtat d'oportunitats de tot l'alumnat i en ella la millora de la seva formació.
• Disseny universal: la disposició de tots els materials educatius i recursos perquè aquest estiguin adaptats a les característiques de tots els alumnes.
• Aprenentatge significatiu; partint del model constructivista on ens diu què partint de les idees prèvies des de l'estructura esquemàtica del coneixement de l'infant arribant als nous conceptes al qual ell arribarà de manera significativa.
• Ensenyament multinivell; les capacitat de tots els meus alumnes són diferents però jo puc afavorir i augmentar aquestes si la meva pràctica està adaptada a cada una de les capacitats del meu infant.
• NO ACI: és un dels documents què no faria servir i què trobo innecessàries per a la valoració psicopedagògica, ja què aquest només m'assenyala quines són les seves dificultats i quines mesures he de fer servir per tal de què aquest arribi als objectius bàsics, llavors no té cap sentit si la meva programació s'adapta a les necessitats de l'infant des del primer dia què entro dins l'aula i adapt cada un de les diferents activitats per afavorir si més no les capacitats de tots i cada un dels meus individus, no des d'un ACI, què me fa, etiquetar a l'alumnat i tenir per part de l'administració un suport i una intervenció duta des de la inorganització i externalització del què són els meus principis, al meu suports dins la meva aula i treballant en tot l'equip des de la col·laboració, la unitat i pertinença d'aquell centre per extreure dels recursos tot el profit i què aquests puguin ser els beneficiaris de l'experiència l'alumnat (alternativa molt pensada des de la qualitat clica AQUÍ).
• Aprenentatge cooperatiu: com la mateixa paraula ho diu els aprenentatges des de la col·laboració de tots, com hem dit les diferents capacitats i coneixements previs ens duran a fer un ensenyament multinivell, aquest pot ser beneficiós per a tots ja què mitjançant la col·laboració l'alumnat anirà enriquint als seus companys independentment de la capacitat què tenguin.

Per tant i des del meu punt de vista la meva pràctica educativa anirà dirigida dins aquest sentit. I per jo atendre la diversitat és reconèixer, admetre i acceptar, la diversitat i posar en marxa tot un seguit de mesures perquè aquest enriqueixi al meu grup – classe.

                                                                                                                                                   Següent

1. L'educació per en Francesc Carbonell

Praxis de l'aprenentatge cooperatiu

En la praxis de l'aprenentatge cooperatiu es coneixen diferents rols i tècniques però entre aquestes s'ha de donar prou atenció a: 

•  Elevat grau d'igualtat: grau de simetria en els rols que desenvolupen els participants en una activitat grupal. Això significa, que el paper és igual d'important d'un a un altre alumne, i que independentment de la figura que li ha tocat exercir, ha de potenciar-ne la seva importància.

•  Grau de mutualitat variable: mutualitat és el grau de connexió, profunditat i bidireccionalitat de les transaccions comunicatives.  Els més alts nivells de mutualitat es donaran quan es promogui la planificació i la discussió en conjunt, s’afavoreixi l’intercanvi de rols i es delimiti la divisió del treball entre els membres.

Tècniques i eines de

 l'aprenentatge cooperatiu

Intèrprets de Llengua de signes

      Web amiga de nova incorporació, on he tingut el privilegi de realitzar el curs de formació per a professionals de l'educació sobre el coneixement i introducció de la llengua de signes.

          Una empresa que ja té anys d'experiència en el món de la interpretació per les persones sordes on dediquen la seva formació professional a interpretar per una comunitat minoritària a la nostra societat per fer arribar i complir amb la informació de la realitat que els envolta, facilitant la comunicació entre els seus participants.

          Un grup jove amb molt bones perspectives d'èxit amb un reconeixement a nivell autonòmic ajuden a la resta de la comunitat sorda a poder participar de la comunicació dins la seva societat, ara han obert les portes a la formació de professionals com jo, per poder donar més accessibilitat a aquestes persones, que si més no, la seva barrera és la comunicació a nivell oral, en ella s'introdueix i es desenvolupa la llengua de signes, amb antecedents religiosos i on a cada geografia s'introdueixen diferents signes.

Metodologies del S.XXI.

      Quan parlam de metodologia ens referim a la manera de fer una praxis, en la seva didàctica d'aplicació per a poder resoldre diferents conflictes cap als alumnes i què aquests siguin capaços de gestionar el seu aprenentatge i millorar-lo. 

      El bloc intenta donar solucions, o possibles eines per poder desenvolupar la bona praxis, amb una finalitat última què és poder promoure el desenvolupament de l'activitat i objectiu d'aprenentatge que ens durà a un èxit de l'alumna.

        Pensar de manera tradicional no ens facilita que, avui dia, aquest aprenentatge pugui arribar a l'èxit del nostre alumnat, per tant, ens hem de seure i pensar de manera creativa com arribar en aquell objectiu en concret perquè pugui ser assolit a la totalitat del nostre alumnat.

        Aquí i des d'aquest punt de vista, propòs diferents maneres de fer i d'actuar on indic, com, quan i perquè serveix.

1. Unitats didàctiques. Pere Alzina 
2. Pilars i principis de Delors.
3. Disseny Universal
4. Intel·ligències múltiples./praxis
5. Aprenentatge per projectes./praxis
6. Aprenentatge per centres d'interès./praxis
7. Aprenentatge cooperatiu./praxis
8. Aprenentatge multinivell./praxis/ praxis2
9. Aprenentatge significatiu./praxis
10. Filosofia 3/18 /praxis.
11. Disseny d'activitats contextualitzades./praxis
12. Les competències bàsiques./praxis
13. Grups interactius./praxis
14. Les TICS, APPS, AULA. Exemples TICS, APPS a l'aula.

        En tot aquestes metodologies s'han d'incorporar la seva praxis i recursos, tan materials com humans, i no significa que un sol professor o mestre no pugui duu a terme aquestes metodologies integrades.

Clica per saber més informació

Aprenentatge multinivell

      Són un conjunt i estratègies adoptades en l’aula per tractar de donar resposta als diferents nivells de grup disminuint la necessitat de tenir programes diferenciats. L’ensenyament multinivell es basa en la premissa que una lliçó s'ha d'ensenyar al conjunt de la classe. 

      És una aproximació a la planificació que assumeix la individualització, la flexibilitat i la inclusió de tots els alumnes, sense distinció del seu nivell personal, de les seves habilitats.

       L'ensenyament multinivell permet que el mestre planifiqui una lliçó per a tots els alumnes, i així disminueix la necessitat de seguir programes diferents, i alhora, possibilita la introducció d'objectius individuals en el contingut i en les estratègies educatives de l'aula. Per tal d'assolir-ho, els mestres han d'entendre plenament el concepte d'estratègies d'ensenyament multinivell. 

     Per desenvolupar una unitat o una lliçó que siguin realment multinivell, han de tenir un objectiu ben definit per a tots els alumnes. També han d'incloure diverses tècniques educatives concebudes perquè arribin a tots els alumnes i en tots els nivells. Això significa considerar els estils d'aprenentatge dels alumnes a l'hora de planificar mètodes de presentació; fer-los participar en la lliçó mitjançant preguntes adreçades a nivells diferents de raonament: reconèixer que hauran d'ajustar-se les expectatives envers alguns alumnes; permetre que els alumnes triïn el mètode que faran servir per mostrar que entenen el concepte que s'ensenya; acceptar que aquests mètodes diferents tenen el mateix valor; avaluar els alumnes partint de les seves diferencies individuals. 

     Les programacions multinivell;són una eina perquè tot l’alumnat aula, qualsevol que sigui el seu nivell de coneixements, habilitats i competències, pugui aprendre. Aquest tipus d'ensenyament permet que el professorat pugui planificar la lliçó per a tots els alumnes i no hi ha necessitat de seguir programes diferents, segons els nivells que hi ha en una classe. L’aprenentatge multinivell és basa en una metodologia inclusiva per atendre a tota la diversitat dins l’aula ordinària. Es fonamenta en les "nou regles d’or" per atendre i comprendre les necessitats de l’alumnat en aules inclusives de la UNESCO (2001), l’Agència Europea per al Desenvolupament de l’Atenció a la Necessitats Educatives Especials (2003.2005)

 La metodologia a l’aula és cooperativa i col·laborativa. 

       El treball a l’aula es desenvolupa a partir dels grups cooperatius i amb el suport de la biblioteca d'aula. Es pot treballar a partir d'unitats didàctiques, les quals estan subdividides en diferents continguts i per a cada contingut es presenten diferents opcions d'aprenentatge.