Nous enfocaments a la intervenció amb Dificultats d'Aprenentatge.

Fa uns dies, vaig tenir l'ocasió d'anar a unes Jornades sobre Pedagogia i Psicopedagogia a la Universitat de les Illes Balears, a una ponència de la Dra. Begoña de la Iglesia Mayo, (professora de la Universitat de les Illes Balears, i on vaig tenir el plaer de gaudir de la seva ensenyança a la matèria de dificultats d'aprenentatge).

Metodologia del S.XXI; Praxis CENTRE D'INTERÈS.

Metodologia del S.XXI: Centres d'interès.

Abans de començar a llegir aquest apartat, coneix millor DECROLY I EL SEU MÈTODE

Decroly i els centres d'interès.

Els centres d'interès sorgeix amb l'autor Decroly (1929), sorgeix una declaració d'intencions metodològiques on excusa i respecta l'activitat espontània del nen.

Metodologia S.XXI; Praxis de la metodologia 3/18.

Tot i tenir com a docents manuals que ens indiquen com generar la filosofia 3/18, i 6/18, podem entendre i escollir el material sempre hi quant tinguem ben clar quin és el resultat d'aquest i quins són els objectius a assolir per tots i cada una de la comunitat de recerca, desprès de l'explicació teòrica sempre hem d'anar a cercar recursos que ens duguin a una certa experimentació i anem provant diferent coses i ens auto-avaluem com també cercar més opinions amb els nostres companys.

Metodologia del S.XXI: Filosofia 3/18

La filosofia 3/18 és un projecte educatiu nascut a Catalunya l'any 1987, què agafa com a referent el currículum educatiu de Philisophy for Children, proposta educativa creada a Nova Jersey, amb el seu autor: Lipman.

La proposta educativa de la filosofia 3/18, és reforçar les habilitats de pensament a l'escola en l'educació de tot el sistema educatiu espanyol, des d'infantil fins a primària. La finalitat de la qual sigui formar els ciutadans que pensin i parlin raonablement dins una participació democràtica.

És treballen les següents àrees:

1. Comprensió
2. Anàlisi.
3. Solució de problemes.

Aquest àmbit d'actuació es dur a terme mitjançant el mètode particular d'aprenentatge, l'anomenen "Comunitat de Recerca". L'objectiu de la filosofia per a nens vol emanar a un comportament filosòfic, mitjançant l'expressió verbal i la discussió filosòfica entre els iguals.

A Catalunya tenen un programa adreçat a la consecució dels objectius i al treball amb filosofia dels infants de 3 a 6 anys. Aquest és descriu al llibre de n'Irene de Puig i Angélica Sátiro; Tot Pensant. Recursos per a l'educació infantil. (hi ha més manuals didàctics depenent de les edats i etapes educatives. IREF)

Hem de saber però, que dins un marc d'una teoria sempre hi poden haver múltiples didàctiques per aconseguir el mateixos objectius, el punt de vista interessant que ens aporta aquesta metodologia és les possibilitats que garanteix als nostres alumnes a exercir un raonament lògic a un pensament quotidià i cercar diferents punts de vista per aconseguir un intercanvi d'idees, on ells mateixos avaluaran si aquests són positius o negatius, si el pensament que fan és correcta o incorrecte.

Sempre des d'un punt de vista observador i guia, el del professor/mestre, qui conduirà sempre l'acció i amb preguntes podrà garantir la consecució de la sessió. 

Metodologia S. XXI

Competència matemàtica

És la més lògica de les competències, la que tenim més a mà quan parlam d'aquestes habilitats, ja que és la que està més present en els nostres dies. 

La definim per la implicació en el coneixement i utilització d'elements matemàtics bàsics en moments de la vida quotidiana i la posada en pràctica de processos i de raonaments que afavoreixen en l'obtenció de solucions a problemes. Aquesta contempla les habilitats d'interpretar, expressar dades i argumentacions, cosa què augmenta la possibilitat de seguir aprenent al llarg de la nostra vida, augmentant la seguretat i confiança cap a la informació rebuda i en les situacions que contenen elements o suports matemàtics.

Competència d'autonomia i iniciativa personal

Ens referim a la consciència i aplicació de valors i actituds relacionats amb la responsabilitat, perseverança, coneixement d'un mateix, de la seva autoestima, la capacitat de creativitat i control emocional, com també de l'autocrítica que pugui dur a terme l'infant.

Competència d'aprendre a aprendre

Una competència que per a mi, té un significat únic i exclusiu per a realitzar qualsevol acció educativa. 

Comporta saber aprendre i es ressol a partir d'una doble vessant:

1. Tenir consciència de les pròpies potencialitats i les limitacions individuals, de les capacitats intel·lectuals, emocionals, físiques; del procés de desenvolupar-les, i per tant, del que es pot fer per un mateix o amb l'ajut d'altres.
2. Disposar d'un sentiment de competència persona, que ens dóna motivació, la confiança d'un mateix i el gust aprendre.

Competència digital i tractament de la informació

Una competència avui en dia, minut a minut, present a les nostres vides, per tant, ha de ser una de les prioritats màximes per desenvolupar el bon ús i la utilitat d'aquesta per a plantejar el desenvolupament de les habilitats necessàries per accedir a la informació i transmetre aquesta informació una vegada ja està tractada.

Quan parlam de la transmissió inclourem també la utilització de les noves tecnologies i què ens permetrà a informar, aprendre i comunicar.

Competència artística i cultural

La competència artística i cultural suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament la identitat cultural i artística del nostre poble, en primer lloc, les manifestacions culturals i per l'altra les manifestacions artístiques.

És una competència que facilita tant l'expressió i la comunicació, com la percepció, la comprensió i l'enriquiment amb diferents realitats i produccions del món de l'art i la cultura. Cal destacar, l'actitud de reconeixement de la creativitat implícita en l'expressió de les idees, experiències o sentiments amb les quals usen diferents mitjans artístics.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

La llengua ha de ser un instrument de comunicació oral i escrita, de representació, d'interpretació i de comprensió de la realitat, de construcció i de comunicació del coneixement com també de l'organització del pensament, emocions i conducta.

Implica diferents domini de llengües, en múltiples suports i amb llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, establint vincles i relacions constructives amb altres persones i el nostre entorn, apropant-se a noves cultures.

Orientació Acadèmica Balear

Present aquest recurs, actual pàgina amiga, que he incorporat dins la meva xarxa de recursos per a millorar l'educació del nostre sistema educatiu.

OAB (Orientació Acadèmica Balears), és una entitat dirigida als alumnes i als pares/mares de la societat balear, intenta donar una resposta a les necessitats de presa de decisions cap a la formació acadèmica i professional.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Quan ens referim a aquesta competència hem de tenir en compte la manera en què nosaltres interaccionam amb el món físic. Aquesta competència comprèn i incorpora les habilitats per interactuar dins els àmbits de la vida i dels coneixements.

Així la possibilitat d'interpretar el món, de transformar-lo, per la qual cosa suposa l'aplicació dels principis bàsics que permeten l'anàlisi dels fenòmens des dels darrers camps científics.

Es necessari partir del coneixement del cos humà, de la interacció dels éssers humans amb la natura i adoptar disposicions a una vida física i mental saludable (des de l'individu fins al col·lectiu), dins un entorn natural i equilibrat.

La competència en el coneixement i la interacció en el món físic, demana els dominis dels anàlisis i la indagació científica. En aquests àmbits:

Competència social i ciutadana

Aquesta competència fa referència a permetre l'acció social, el coneixement sobre l'evolució i organització de les societats i sobre les característiques i valors del sistema democràtic, així com exercir activament i amb responsabilitat els drets i deures de la ciutadania.

La competència social i ciutadana ha d'englobar i afavorir:

Metodologia del S.XXI: Competències Bàsiques

Voldria parlar d'un autor, Pere Alzina, qui per mi ha estat el pare de les competències bàsiques dutes a terme a l'aula, transferir els coneixements teòrics a la vida diària de les noves pràctiques i segons el marc europeu no és una tasca fàcil, ni tampoc complicada, el xip s'ha de canviar i visualitzar un nou marc del concepte de l'ensenyança.

Competències Bàsiques

Per contextualitzar les competències bàsiques, hem de dirigir la nostra atenció en la seva creació i per a què s'utilitza aquest terme.

S'entén per competència:

Pràctica dels Grups Interactius

La metodologia del grups interactius és molt senzilla si us fixau en la seva explicació, aquí he creat un espai per compartir amb tots vosaltres sobre la metodologia que he introduït, en aquest cas és una experiència personal, que vaig dur a terme mentre estava de voluntari en el C.P Joan Miró, un centre educatiu públic on incentiven les seves bones pràctiques educatives des del punt de vista de la inclusió i des del seu context social, ja que el nivell socioeconòmic d'aquella àrea és baixa i les ètnies com immigrants formen bona part del alumnat.

Metodologies del S.XXI: Grups interactius.

Una de les formes concretes que pren l'aprenentatge dialògic dins l'aula són els grups interactius mitjançant dels quals es pretén aconseguir dos objectius:

1. Desenvolupar les capacitats necessàries per evitar l'exclusió social en la societat de la informació.
2. Superació dels problemes de convivència.

Unitat didàctiques i els seus conceptes

En Pere Alzina, a la seva formació en la metodologia del S. XXI ens va oferir l'oportunitat de conèixer com gestionar millor la unitat didàctica i amb quin grau aplicar les diferències en els quefers.

Metodologia del S.XXI; Aprenentatge per projectes

Per l'aprenentatge per mètode de projectes tenim un autor que consolidà i formà aquest tipus de metodologia, fou Kilpatrick cap a l'any 1918, discípul de Dewey.

Què significa mètode per projectes? Doncs és un procediment d'activació de la didàctica, amb els principis de socialització (Dewey) i amb el concepte pràctic de "home-projects", utilitzades com activitats extraescolars a escoles americanes d'aquell temps.

Característiques de l'escola inclusiva

Característiques d'escola Inclusiva.

 Catalunya en el marc del Projecte de l'UNESCO (1995)

Assenyala les condicions de l'escola inclusiva (Faro – Vilageliu, 2000):

Avantatges i obstacles de l'escola inclusiva.

Hem fet menció de la definició del concepte com també dels seus principis i característiques generals, anem a veure quines avantatges i obstacles es presenten per dur a terme aquesta filosofia.

Definició i principis d' Escola Inclusiva

La definició es diversa entre tots el professionals de l'educació sobre el que s'entén per educació inclusiva i mes concretament damunt l'escola inclusiva, si més no, tots es fonamenten en que el concepte equival a què tots els alumnes d'escolaritat obligatòria siguin acceptats, reconeguts en la seva singularitat, valorats i amb potenciar i desenvolupar totes les seves capacitats.

Centre Pedagògic Prisma

Un centre que és basa amb l'atenció primerenca integral des d'activitats lúdiques plantejades pels nins i amb caire terapèutic i preventiu pels professionals i pels pares.

Uns tallers que per projectes plantegen la millora dels aprenentatges dels infants que tenen dificultats d'aprenentatge, durant un procés exhaustiu de conèixer l'infant de manera integral i poder donar uns objectius a les seves necessitats cercant en tot moment el desenvolupament de les seves capacitats i preparar-los per l'autonomia.

Escola Inclusiva

Les estructures globalitzades de la societat actual demanen cada vegada més noves aportacions a l’escola, nous reptes que compliquen la ja complexa realitat de l’entorn educatiu. Es diu de l’escola que ha de ser integradora, acollidora, i que ha d'incloure a tothom, malgrat les diferències de tot tipus que puguin presentar els alumnes, causes com les socials, emocionals, o discapacitats motrius i/o cognitives.
A més, ha de fer-ho d'una forma solidaria respecte a les societats no desenvolupades. 

Projecte compartit de centre

El tema principal, correspon a la metodologia del S.XXI, si més no, vull aconseguir unificar els punts i tenir un objectiu comú. Amb el mapa conceptual que a continuació us present quedarà molt clar i esper poder aclarir qualsevol dubte de la metodologia:

El director

LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

(«BOE» 106, de 4-5-2006.)

La Llei ens diu quina funció té el nostre director de centre, però aquestes són més complexes per representar l'eficiència del dia a dia. 

Un vell amic, em va dir un dia, un director d'escola és com un director d'orquestra, sense el seus músics no pot avançar cap a crear un llarg recorregut d'èxits.

Funcions del director («BOE» 106, de 4-5-2006.)

a)    Tenir la representació del centre, representar l’Administració educativa en el centre

 i fer arribar a aquesta Administració els plantejaments, les aspiracions 

i les necessitats de la comunitat educativa.

Selecció del personal docent

Uns dels punts més interessants, més profunds i més complexos des del meu punt de vista, una persona exigent, exigeix al seu voltant, doncs això és per jo el que hauria de ser la selecció del personal docent. 

Principalment i la meva proposta, es fixa si, per un cas la sort hi és un dia, tenir a les meves mans la selecció del personal docent.

Espanya VS Finlàndia

Era d'esperar introduir aquesta reflexió per tots els meus lectors, quan un programa de televisió ens dóna una mà a tots els professionals per il·lusionar-mos amb una realitat, no és complicat, però si que intervenen els valors que un posa, i les prioritats de l'educació a un Estat, ens ho fa més dificultós.

Aprenentatge Cooperatiu 2.0

Praxis. Metodologia Intel·ligències Múltiples.

Experiència d'una escola de Barcelona que aplica les intel·ligències múltiples el 100%, un projecte anomenat IKAIA. El projecte es duu a terme al col·legi Montserrat.

Metodologies del S.XXI: Intel·ligències Múltiple

La major contribució de les Intel·ligències Múltiples (IM) cap a l'educació és suggerir als mestres/as utilitzin les estratègies i eines que generin aquesta teoria, adaptant el  currículum a aquestes necessitats que anirem a descriure al llarg d'aquesta entrada.

Aprenentatge significatiu

Els precursors d'aquesta metodologia dins l'aula és en Joseph D.NOVAK, de la Universitat de Cornell, a les Illes però el qui va duu un gran estudi i que es sintetitza en el recull d'un seminari és n'Antoni Ballester, anomenat, Seminario de aprendizaje significativos: el aprendizaje significativo en la práctica. (és pot descarregar gratuïtament)

Les TICS, APPS, AULA

Són moltes les informacions que estan en el nostre abast com a professionals educatius i que intentam duu a terme de la millor manera que sabem, si més no, les TICS és un concepte que ens duu a moltes hores d'inversió per a satisfer les nostres necessitats com a docents, us deixo una presentació d'en Saúl Martín, per tal de que pugueu tenir més eines per a poder generar nous materials i poder construir noves vies de motivació cap al vostre alumnat.

Disposicions de la Llei educativa. Educació inclusiva.

Des del plantejament de la inclusió cada un dels tres documents deixa molt a desitjar però no d'un primer moment sinó en la narració posterior on és fomenta les diferents mesures que s'han de dur a terme.

Es comprèn per defensar la diversitat cultural i els diferents ritmes d'aprenentatge com a punts forts en el desenvolupament de l'educació en cada una de les etapes corresponents, però també pren força l'atenció en les necessitats educatives com a prioritats en els alumnes amb discapacitats, amb dificultats d'aprenentatge, amb inserció a la nova cultura i llenguatge...

Exemples TICS, APPS a l'aula.

Propostes per a generar propostes didàctiques a les aules, són exemples pràctics que es requereix d'una informació previa abans d'utilitzar-les i dels recursos addicionals per emprar de la millor manera, per complir amb l'objectiu curricular proposat.

Amb molta cura, i formació per poder establir aquests tipus de propostes cap a les noves tecnologies i diferents praxis.

Reflexiona amb en Francesc

Nova eina per poder estar en contacte amb mí, poder compartir sensacions i reflexions cap a l'educació, millorar els conceptes que introduïm a aquest bloc.

Esper els vostres comentaris.

Moltes gràcies.

Pla individualitzat, altenativa a l'ACI

El concepte de Pla Personalitzat (alternativa a l'ACI), exposa literalment què aquest està pensat pels alumnes amb necessitats educatives especials, o com és el mateix, els alumnes amb barreres d'aprenentatge, des del meu punt de vista, repetesc, consider que aquesta terminologia, barreres d'aprenentatge, fa referència als alumnes, i no al seu context d'aprenentatge, consider incorrecta així com anomena als alumnes amb barreres d'aprenentatge ja que la barrera la posa el context i no l'alumna, si serà propici l'anterior nom, del qual només surten etiquetes i tot i que vulgui anomenar pla personalitzat fa la mateixa referència que l' ACI i no cap a la inclusió sinó cap a la categorització de l'alumnat amb un nom més suau.

Models d'en Montobio

Sabem que en Montobio és un autor que fa estona ens va donar aquesta lliçó però fixau-vos com no ens anam molt enrere si observam com és treballa a dins les aules, segons com pensem i els nostres límits quin són per posar en pràctica els coneixements estudiats. D'aquesta manera podem plantejar el següent:

Concepte d'atenció a la diversitat.

“Atendre a la diversitat, educar en la diversitat en definitiva, no vol dir adoptar 

mesures especials per a alumnes difícils, sinó organitzar els elements 

escolars i curriculars ordinaris per tal què facilitin l’aprenentatge de tots els alumnes. 

No etiquetem mestres per a què etiquetin alumnes. 

Cerquem criteris generals per poder ensenyar tots a tots,

 per poder aprendre tots de tots”. 

Spano, G. UN MODEL INCLUSIU DE PLA ANUAL D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. Juny 2004.

Atenció a la Diversitat

L'atenció a la diversitat, no és un concepte fàcil d'explicar ni tampoc de posar-ho en pràctica sobretot des de la filosofia de l'educació inclusiva, és així, que he pensat com organitzar el contingut, si vos hi fixau, no posaré a dirigir els diagnòstics i la intervenció a seguir, ja que s'ha de realitzar això mitjançant la metodologia, des de la intervenció dins l'aula, en aquest punt, us explicaré el meu punt de vista per arribar assolir el mínim de l'educació inclusiva, i pensau, que el 100% mai s'aconsegueix però sí que els límits els poso jo com a professional, i no l'alumna amb la seva característica personal.

1. Antecedents.
2. Model d'en Montobio.
3. Dificultats d'aprenentatge.
4. Diagnòstic.
5. Les adaptacions curriculars.
6. Tipus de suport. Model Alternatiu.
7. ACI burocràtic vs ACI constructiu.
8. Pla individualitzat, altenativa a l'ACI.
9. Currículum obert i flexible.
10. Disposicions que ens duen al benefici de la Llei educativa.

Metodologia del SXXI: Pilars i principis de Delors.

Consider fer un incís sobre quins són els principis didàctics que hauria de preparar-se alhora de realitzar les

diferents metodologies i estratègies d'aprenentatge per a qualsevol aula i per a qualsevol pràctica educativa, aquesta ve marcada pels 4 pilars de Delors:

• Aprendre a conèixer: els processos d'ensenyança – aprenentatge que es desenvolupin han de permetre què aquest sigui un progrés en quant al seu desenvolupament personal incrementant el seu saber i anant a descobrir i comprenent la varietat i complexitat de la realitat del seu context, despertar la seva curiositat i estimular el sentit crític com adquirir també una major autonomia, aquest aprendre a conèixer necessita que el docent presenti els principis didàctics d'atenció, pensament i memòria (connexió amb les idees prèvies, activitats per a la seva motivació i activitats per a que els continguts s'entenguin i s'interioritzin).
• Aprendre a fer: els alumnes han de ser capaços de convertir els seus coneixements amb instruments per poder transmetre al la realitat del seu context tant de manera immediata com la futura, i per això és necessari establir un equilibri adequat entre els aprenentatges pràctics i els teòrics cercant sempre una resolució al problema plantejat.
• Aprendre a conviure: l'aprenentatge que es transmet als alumnes ha de estar immers dins la societat de les escole si en totes les àrees de continguts, així és treballar els aspectes transversal què de la societat ens poden dur a una millor convivència entre tots els ciutadans.
• Aprendre a ser: és el barreig de totes les cites anteriors de Delors, hem de conèixer quines són les nostres característiques personals per augmentar i reforçar positivament les diferents situacions que ens podem trobar i així créixer com a persones dins un marc on la individualitat i la col·lectivitat té un compromís per part de l'alumna. Conèixer-se a un mateix dona l'oportunitat d'avançar, modificar i creure amb la persona.

L'actualitat educativa

Model de suport alternatiu

Aquest suport correspon en el funcionament generalitzat, dirigit al conjunt de l'escola com a recurs que treball quotidianament amb el professor per cercar alternatives educatives conjuntes que permetin diversificar i adaptar al currículum per a tot l'alumnat (es centre en el grup – classe i de l'escola).

Les característiques del model de suport alternatiu són les següents:

• Generalitzat a l'escola; s'empra com un recurs escolar i no centrant-se amb l'alumna.
• Contextual i didàctic; centrat en el context al qual es situa la seva institució de treball i generant una programació d'aula que ens doni una obertura i flexibilitat adequada per atendre a tot l'alumnat, cercant alternatives educatives que permetin a l'alumnat aprendre.
•  Reflexió i vagin cap el treball comú.
• Consensuat i compartit amb el claustre de professors: tot l'equip docent ha d'estar a favor de fer aquest canvi i modificació de tal manera que el recurs pugui estar integrat en el centre de manera que pugui formalitzar-se la seva funció.
• Noves formes organitzatives: per tal d'emprar el suport com a model alternatiu, es precisa d'una nova estructura i organització de centre que permeti, la coordinació amb tots els implicats de l'aula i puguin generar debats, grup de discussió i més eines per tal de millorar en la pràctica educativa i avançar cap a un nou enriquiment personal i professional, la finalitat de la qual vagi dirigida cap al procés d'ensenyament – aprenentatge de tots els alumnes, i amb ell l'adquisició de les competències pertinents del currículum comú.
• Caràcter preventiu: el model citat ha de fer la funció de prevenir en les dificultats d'aprenentatge amb una actuació educativa basada amb les capacitats i competències de l'alumnat.

L'objectiu primordial d'aquesta figura és potenciar un aprenentatge de qualitat, 

eficaç, per tots i cada un dels matriculats de la institució de

 la qual es presenta la figura del suport alternatiu.

Tipus de suport

Per la descripció d'aquesta entrada, utilitzaré vàries fonts d'informació, autora Parrilla i Bolívar, tots tenen més d'una dècada d'investigació, però, en aquest sistema, encara s'utilitza i encara de manera estigmatitzadora, conèixer els models, ens farà reflexionar cap a quin és el millor per la meva pràctica. 

El que hem d'intentar és reflexionar cap a quin model és millor pels meus alumnes....