Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris metodologies SXXI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris metodologies SXXI. Mostrar tots els missatges

Metodologia S.XXI; Praxis de la metodologia 3/18.




Tot i tenir com a docents manuals que ens indiquen com generar la filosofia 3/18, i 6/18, podem entendre i escollir el material sempre hi quant tinguem ben clar quin és el resultat d'aquest i quins són els objectius a assolir per tots i cada una de la comunitat de recerca, desprès de l'explicació teòrica sempre hem d'anar a cercar recursos que ens duguin a una certa experimentació i anem provant diferent coses i ens auto-avaluem com també cercar més opinions amb els nostres companys.

Metodologia del S.XXI: Filosofia 3/18



La filosofia 3/18 és un projecte educatiu nascut a Catalunya l'any 1987, què agafa com a referent el currículum educatiu de Philisophy for Children, proposta educativa creada a Nova Jersey, amb el seu autor: Lipman.

La proposta educativa de la filosofia 3/18, és reforçar les habilitats de pensament a l'escola en l'educació de tot el sistema educatiu espanyol, des d'infantil fins a primària. La finalitat de la qual sigui formar els ciutadans que pensin i parlin raonablement dins una participació democràtica.

És treballen les següents àrees:

  1. Comprensió
  2. Anàlisi.
  3. Solució de problemes.
Aquest àmbit d'actuació es dur a terme mitjançant el mètode particular d'aprenentatge, l'anomenen "Comunitat de Recerca". L'objectiu de la filosofia per a nens vol emanar a un comportament filosòfic, mitjançant l'expressió verbal i la discussió filosòfica entre els iguals.

A Catalunya tenen un programa adreçat a la consecució dels objectius i al treball amb filosofia dels infants de 3 a 6 anys. Aquest és descriu al llibre de n'Irene de Puig i Angélica Sátiro; Tot Pensant. Recursos per a l'educació infantil. (hi ha més manuals didàctics depenent de les edats i etapes educatives. IREF)

Hem de saber però, que dins un marc d'una teoria sempre hi poden haver múltiples didàctiques per aconseguir el mateixos objectius, el punt de vista interessant que ens aporta aquesta metodologia és les possibilitats que garanteix als nostres alumnes a exercir un raonament lògic a un pensament quotidià i cercar diferents punts de vista per aconseguir un intercanvi d'idees, on ells mateixos avaluaran si aquests són positius o negatius, si el pensament que fan és correcta o incorrecte.

Sempre des d'un punt de vista observador i guia, el del professor/mestre, qui conduirà sempre l'acció i amb preguntes podrà garantir la consecució de la sessió. 

Metodologia S. XXI

Pràctica dels Grups Interactius




La metodologia del grups interactius és molt senzilla si us fixau en la seva explicació, aquí he creat un espai per compartir amb tots vosaltres sobre la metodologia que he introduït, en aquest cas és una experiència personal, que vaig dur a terme mentre estava de voluntari en el C.P Joan Miró, un centre educatiu públic on incentiven les seves bones pràctiques educatives des del punt de vista de la inclusió i des del seu context social, ja que el nivell socioeconòmic d'aquella àrea és baixa i les ètnies com immigrants formen bona part del alumnat.

Metodologies del S.XXI: Grups interactius.

Una de les formes concretes que pren l'aprenentatge dialògic dins l'aula són els grups interactius mitjançant dels quals es pretén aconseguir dos objectius:
  1. Desenvolupar les capacitats necessàries per evitar l'exclusió social en la societat de la informació.
  2. Superació dels problemes de convivència.

Metodologia del S.XXI; Aprenentatge per projectes



Per l'aprenentatge per mètode de projectes tenim un autor que consolidà i formà aquest tipus de metodologia, fou Kilpatrick cap a l'any 1918, discípul de Dewey.

Què significa mètode per projectes? Doncs és un procediment d'activació de la didàctica, amb els principis de socialització (Dewey) i amb el concepte pràctic de "home-projects", utilitzades com activitats extraescolars a escoles americanes d'aquell temps.

Projecte compartit de centre



El tema principal, correspon a la metodologia del S.XXI, si més no, vull aconseguir unificar els punts i tenir un objectiu comú. Amb el mapa conceptual que a continuació us present quedarà molt clar i esper poder aclarir qualsevol dubte de la metodologia:

Metodologies del S.XXI: Intel·ligències Múltiple



La major contribució de les Intel·ligències Múltiples (IM) cap a l'educació és suggerir als mestres/as utilitzin les estratègies i eines que generin aquesta teoria, adaptant el  currículum a aquestes necessitats que anirem a descriure al llarg d'aquesta entrada.

Aprenentatge significatiu



Els precursors d'aquesta metodologia dins l'aula és en Joseph D.NOVAK, de la Universitat de Cornell, a les Illes però el qui va duu un gran estudi i que es sintetitza en el recull d'un seminari és n'Antoni Ballester, anomenat, Seminario de aprendizaje significativos: el aprendizaje significativo en la práctica. (és pot descarregar gratuïtament)


Les TICS, APPS, AULA


Són moltes les informacions que estan en el nostre abast com a professionals educatius i que intentam duu a terme de la millor manera que sabem, si més no, les TICS és un concepte que ens duu a moltes hores d'inversió per a satisfer les nostres necessitats com a docents, us deixo una presentació d'en Saúl Martín, per tal de que pugueu tenir més eines per a poder generar nous materials i poder construir noves vies de motivació cap al vostre alumnat.





Exemples TICS, APPS a l'aula.


Propostes per a generar propostes didàctiques a les aules, són exemples pràctics que es requereix d'una informació previa abans d'utilitzar-les i dels recursos addicionals per emprar de la millor manera, per complir amb l'objectiu curricular proposat.

Amb molta cura, i formació per poder establir aquests tipus de propostes cap a les noves tecnologies i diferents praxis.

Metodologia del SXXI: Pilars i principis de Delors.


Consider fer un incís sobre quins són els principis didàctics que hauria de preparar-se alhora de realitzar les
diferents metodologies i estratègies d'aprenentatge per a qualsevol aula i per a qualsevol pràctica educativa, aquesta ve marcada pels 4 pilars de Delors:

  • Aprendre a conèixer: els processos d'ensenyança – aprenentatge que es desenvolupin han de permetre què aquest sigui un progrés en quant al seu desenvolupament personal incrementant el seu saber i anant a descobrir i comprenent la varietat i complexitat de la realitat del seu context, despertar la seva curiositat i estimular el sentit crític com adquirir també una major autonomia, aquest aprendre a conèixer necessita que el docent presenti els principis didàctics d'atenció, pensament i memòria (connexió amb les idees prèvies, activitats per a la seva motivació i activitats per a que els continguts s'entenguin i s'interioritzin).
  • Aprendre a fer: els alumnes han de ser capaços de convertir els seus coneixements amb instruments per poder transmetre al la realitat del seu context tant de manera immediata com la futura, i per això és necessari establir un equilibri adequat entre els aprenentatges pràctics i els teòrics cercant sempre una resolució al problema plantejat.
  • Aprendre a conviure: l'aprenentatge que es transmet als alumnes ha de estar immers dins la societat de les escole si en totes les àrees de continguts, així és treballar els aspectes transversal què de la societat ens poden dur a una millor convivència entre tots els ciutadans.
  • Aprendre a ser: és el barreig de totes les cites anteriors de Delors, hem de conèixer quines són les nostres característiques personals per augmentar i reforçar positivament les diferents situacions que ens podem trobar i així créixer com a persones dins un marc on la individualitat i la col·lectivitat té un compromís per part de l'alumna. Conèixer-se a un mateix dona l'oportunitat d'avançar, modificar i creure amb la persona.

Disseny Universal


Center for Applied Special Technology (1998 – 1999), CAST: "la premissa bàsica del Disseny Universal de l'Aprenentatge és què el currículum hauria d'incloure alternatives per fer-ho accessible i aplicable a tots els alumnes, professors i pares amb antecedents, estils d'aprenentatge, capacitats i discapacitats diferents en contextos d'aprenentatge àmpliament diferents. L'aspecte universal no vol dir, solució òptima per a tothom sinó més aviat recolza la necessitat d'aconseguir activitats, tasques i continguts inherentment flexibles i personalitzats".

Praxis de l'aprenentatge cooperatiu


En la praxis de l'aprenentatge cooperatiu es coneixen diferents rols i tècniques però entre aquestes s'ha de donar prou atenció a: 

  •  Elevat grau d'igualtat: grau de simetria en els rols que desenvolupen els participants en una activitat grupal. Això significa, que el paper és igual d'important d'un a un altre alumne, i que independentment de la figura que li ha tocat exercir, ha de potenciar-ne la seva importància.
  •  Grau de mutualitat variable: mutualitat és el grau de connexió, profunditat i bidireccionalitat de les transaccions comunicatives.  Els més alts nivells de mutualitat es donaran quan es promogui la planificació i la discussió en conjunt, s’afavoreixi l’intercanvi de rols i es delimiti la divisió del treball entre els membres.

Tècniques i eines de
 l'aprenentatge cooperatiu



Metodologies del S.XXI.



      Quan parlam de metodologia ens referim a la manera de fer una praxis, en la seva didàctica d'aplicació per a poder resoldre diferents conflictes cap als alumnes i què aquests siguin capaços de gestionar el seu aprenentatge i millorar-lo. 

      El bloc intenta donar solucions, o possibles eines per poder desenvolupar la bona praxis, amb una finalitat última què és poder promoure el desenvolupament de l'activitat i objectiu d'aprenentatge que ens durà a un èxit de l'alumna.

        Pensar de manera tradicional no ens facilita que, avui dia, aquest aprenentatge pugui arribar a l'èxit del nostre alumnat, per tant, ens hem de seure i pensar de manera creativa com arribar en aquell objectiu en concret perquè pugui ser assolit a la totalitat del nostre alumnat.

        Aquí i des d'aquest punt de vista, propòs diferents maneres de fer i d'actuar on indic, com, quan i perquè serveix.


  1. Unitats didàctiques. Pere Alzina 
  2. Pilars i principis de Delors.
  3. Disseny Universal
  4. Intel·ligències múltiples./praxis
  5. Aprenentatge per projectes./praxis
  6. Aprenentatge per centres d'interès./praxis
  7. Aprenentatge cooperatiu./praxis
  8. Aprenentatge multinivell./praxis/ praxis2
  9. Aprenentatge significatiu./praxis
  10. Filosofia 3/18 /praxis.
  11. Disseny d'activitats contextualitzades./praxis
  12. Les competències bàsiques./praxis
  13. Grups interactius./praxis
  14. Les TICS, APPS, AULAExemples TICS, APPS a l'aula.
        En tot aquestes metodologies s'han d'incorporar la seva praxis i recursos, tan materials com humans, i no significa que un sol professor o mestre no pugui duu a terme aquestes metodologies integrades.


Clica per saber més informació

Pràctica de la metodologia AM



Aquest llibre està realitzat per professionals de l'educació en un debat on es va parlar d'aquest estil d'ensenyar i on hi ha hagut investigacions per tal de concretar millor la seva praxis, però alhora de llegir aquest document hem de pensar amb la realitat laboral que ens trobam i per tant hauríem de tenir en compte la realitat que ens envolta.





Aprenentatge multinivell



      Són un conjunt i estratègies adoptades en l’aula per tractar de donar resposta als diferents nivells de grup disminuint la necessitat de tenir programes diferenciats. L’ensenyament multinivell es basa en la premissa que una lliçó s'ha d'ensenyar al conjunt de la classe. 

      És una aproximació a la planificació que assumeix la individualització, la flexibilitat i la inclusió de tots els alumnes, sense distinció del seu nivell personal, de les seves habilitats.

       L'ensenyament multinivell permet que el mestre planifiqui una lliçó per a tots els alumnes, i així disminueix la necessitat de seguir programes diferents, i alhora, possibilita la introducció d'objectius individuals en el contingut i en les estratègies educatives de l'aula. Per tal d'assolir-ho, els mestres han d'entendre plenament el concepte d'estratègies d'ensenyament multinivell. 

     Per desenvolupar una unitat o una lliçó que siguin realment multinivell, han de tenir un objectiu ben definit per a tots els alumnes. També han d'incloure diverses tècniques educatives concebudes perquè arribin a tots els alumnes i en tots els nivells. Això significa considerar els estils d'aprenentatge dels alumnes a l'hora de planificar mètodes de presentació; fer-los participar en la lliçó mitjançant preguntes adreçades a nivells diferents de raonament: reconèixer que hauran d'ajustar-se les expectatives envers alguns alumnes; permetre que els alumnes triïn el mètode que faran servir per mostrar que entenen el concepte que s'ensenya; acceptar que aquests mètodes diferents tenen el mateix valor; avaluar els alumnes partint de les seves diferencies individuals. 

     Les programacions multinivell;són una eina perquè tot l’alumnat aula, qualsevol que sigui el seu nivell de coneixements, habilitats i competències, pugui aprendre. Aquest tipus d'ensenyament permet que el professorat pugui planificar la lliçó per a tots els alumnes i no hi ha necessitat de seguir programes diferents, segons els nivells que hi ha en una classe. L’aprenentatge multinivell és basa en una metodologia inclusiva per atendre a tota la diversitat dins l’aula ordinària. Es fonamenta en les "nou regles d’or" per atendre i comprendre les necessitats de l’alumnat en aules inclusives de la UNESCO (2001), l’Agència Europea per al Desenvolupament de l’Atenció a la Necessitats Educatives Especials (2003.2005)

 La metodologia a l’aula és cooperativa i col·laborativa. 

       El treball a l’aula es desenvolupa a partir dels grups cooperatius i amb el suport de la biblioteca d'aula. Es pot treballar a partir d'unitats didàctiques, les quals estan subdividides en diferents continguts i per a cada contingut es presenten diferents opcions d'aprenentatge. 

Aprenentatge cooperatiu



              L'aprenentatge cooperatiu és una estratègia que promou la participació col·laborativa entre els estudiants amb la finalitat d'aconseguir que els estudiants s’ajudin mútuament per arribar als seus objectius, a més, de proveir-los per cercar suport quan les coses no resulten com esperaven. 

                 Bàsicament és un enfocament instruccional centrat en l’estudiant que empra petits grups de treball que permet als alumnes treballar junts en la consecució de les tasques que el professor assigna per optimitzar o maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres membres del grup. El professor no és limita a observar el treball dels grups sinó que, a més, supervisa activament el procés de construcció i transformació del coneixement (no directivament), així com les interaccions dels membres dels diferents grups. En la pràctica, ningú ensenya a ningú i ningú s’ensenya sol, sinó que tots ens ensenyen en comunió. 

              L’aprenentatge cooperatiu és un conjunt de mètodes d'instrucció i entrenament així com estratègies per proporcionar el desenvolupament de l’aprenentatge i desenvolupament personal i social. Segons Díaz Barriga (2002) es caracteritza per la igualtat que han de tenir els individus en el procés d'aprenentatge i la mutualitat entesa com la connexió, profunditat i bidireccionalitat que abraça l’experiència, sent aquesta, una variable en funció del nivell de competitivitat existent, la distribució de la responsabilitat, la planificació conjunta i l’intercanvi de rols. Són elements bàsics la interdependència positiva, la interacció, la contribució individual i les habilitats personals i de grup.