Aquest suport correspon en el funcionament generalitzat, dirigit al conjunt de l'escola com a recurs que treball quotidianament amb el professor per cercar alternatives educatives conjuntes que permetin diversificar i adaptar al currículum per a tot l'alumnat (es centre en el grup – classe i de l'escola).
Les característiques del model de suport alternatiu són les següents:
- Generalitzat a l'escola; s'empra com un recurs escolar i no centrant-se amb l'alumna.
- Contextual i didàctic; centrat en el context al qual es situa la seva institució de treball i generant una programació d'aula que ens doni una obertura i flexibilitat adequada per atendre a tot l'alumnat, cercant alternatives educatives que permetin a l'alumnat aprendre.
- Reflexió i vagin cap el treball comú.
- Consensuat i compartit amb el claustre de professors: tot l'equip docent ha d'estar a favor de fer aquest canvi i modificació de tal manera que el recurs pugui estar integrat en el centre de manera que pugui formalitzar-se la seva funció.
- Noves formes organitzatives: per tal d'emprar el suport com a model alternatiu, es precisa d'una nova estructura i organització de centre que permeti, la coordinació amb tots els implicats de l'aula i puguin generar debats, grup de discussió i més eines per tal de millorar en la pràctica educativa i avançar cap a un nou enriquiment personal i professional, la finalitat de la qual vagi dirigida cap al procés d'ensenyament – aprenentatge de tots els alumnes, i amb ell l'adquisició de les competències pertinents del currículum comú.
- Caràcter preventiu: el model citat ha de fer la funció de prevenir en les dificultats d'aprenentatge amb una actuació educativa basada amb les capacitats i competències de l'alumnat.
L'objectiu primordial d'aquesta figura és potenciar un aprenentatge de qualitat,
eficaç, per tots i cada un dels matriculats de la institució de
la qual es presenta la figura del suport alternatiu.
Aquestes característiques potencien les actuacions del suport cap a què:
- El suport atengui a la diversitat; promovent les accions educatives a nivell d'aula, de grup – aula i no de manera individual (afectant només a l'individu).
- Col·labori en les tasques de diversificació del procés d'ensenyament – aprenentatge; partint sempre de l'anàlisi i reflexió conjuntament amb el tutor. Aquesta diversificació ha de potenciar la flexibilització i obertura del currículum, potenciant la diversificació d'oportunitats i experiències pel bagatge del grup – classe.
- Potenciïn l'organització dinàmica i flexible de l'aula; ja o parlam de la integració del suport o presència dins l'aula d'aquest recurs sinó parlam de la seva participació que també es promourà la participació dels alumnes. I en ella la consecució de dos objectius per una banda alternatives metodològiques que no pot emprar el tutor essent ell tot sol, i per altre potenciar el treball en grups heterogenis més reduïts que facilitin la individualització de les tasques presentades.
- Han de ser partícips del procés d'avaluació; ja que amb la coordinació del tutor planifica les activitats amb els seus objectius també participa del procés d'avaluació de la tasca realitzada.
- Potenciar el treball autònom de l'alumna; potenciant la figura dels membres docents de l'aula com a guies del procés d'aprenentatge de l'alumnat.
- L'aula ha de ser el lloc natural de participació del professor de suport; la figura ha d'entendre's amb l'objectiu de facilitar i possibilitar la participació de tots els alumnes.
- Aquest ens ajuda a modificar les expectatives i actituds dels mestres cap al centre i cap a l'alumnat propiciant.
- El mestre de suport és una figura clau per a potenciar la participació de l'alumnat dins les aules, i en ella integrar en gran mesura les diferents oportunitats d'introduir dins la cultura del centre la capacitat d'innovació cap a una educació que ens durà a una millora dels aprenentatges a assolir pels nostres alumnes.
Crec important la figura però sempre que hi hagi un acord entre els dos participants d'aquest “joc” ja que la discrepància de no creure amb la tècnica dificulta la resolució d'una hipòtesis ja verificada i en conseqüència la no consecució de la pràctica per a la seva millora, ni crec amb una desqualificació i responsabilitats inferiors de cada un dels subjectes, sinó que en responsabilitats diferents i amb qualificacions diferents que faran nodrir la formació i amb ella l'experiència dins les aules.
