Experiència d'una escola de Barcelona que aplica les intel·ligències múltiples el 100%, un projecte anomenat IKAIA. El projecte es duu a terme al col·legi Montserrat.
Metodologies del S.XXI: Intel·ligències Múltiple
La major contribució de les Intel·ligències Múltiples (IM) cap a l'educació és suggerir als mestres/as utilitzin les estratègies i eines que generin aquesta teoria, adaptant el currículum a aquestes necessitats que anirem a descriure al llarg d'aquesta entrada.
Aprenentatge significatiu
Els precursors d'aquesta metodologia dins l'aula és en Joseph D.NOVAK, de la Universitat de Cornell, a les Illes però el qui va duu un gran estudi i que es sintetitza en el recull d'un seminari és n'Antoni Ballester, anomenat, Seminario de aprendizaje significativos: el aprendizaje significativo en la práctica. (és pot descarregar gratuïtament)
Les TICS, APPS, AULA
Són moltes les informacions que estan en el nostre abast com a professionals educatius i que intentam duu a terme de la millor manera que sabem, si més no, les TICS és un concepte que ens duu a moltes hores d'inversió per a satisfer les nostres necessitats com a docents, us deixo una presentació d'en Saúl Martín, per tal de que pugueu tenir més eines per a poder generar nous materials i poder construir noves vies de motivació cap al vostre alumnat.
Disposicions de la Llei educativa. Educació inclusiva.
Des del plantejament de la inclusió cada un dels tres documents deixa molt a desitjar però no d'un primer moment sinó en la narració posterior on és fomenta les diferents mesures que s'han de dur a terme.
Es comprèn per defensar la diversitat cultural i els diferents ritmes d'aprenentatge com a punts forts en el desenvolupament de l'educació en cada una de les etapes corresponents, però també pren força l'atenció en les necessitats educatives com a prioritats en els alumnes amb discapacitats, amb dificultats d'aprenentatge, amb inserció a la nova cultura i llenguatge...
Exemples TICS, APPS a l'aula.
Propostes per a generar propostes didàctiques a les aules, són exemples pràctics que es requereix d'una informació previa abans d'utilitzar-les i dels recursos addicionals per emprar de la millor manera, per complir amb l'objectiu curricular proposat.
Amb molta cura, i formació per poder establir aquests tipus de propostes cap a les noves tecnologies i diferents praxis.
Reflexiona amb en Francesc
Nova eina per poder estar en contacte amb mí, poder compartir sensacions i reflexions cap a l'educació, millorar els conceptes que introduïm a aquest bloc.
Esper els vostres comentaris.
Moltes gràcies.
Pla individualitzat, altenativa a l'ACI
El concepte de Pla Personalitzat (alternativa a l'ACI), exposa literalment què aquest està pensat pels alumnes amb necessitats educatives especials, o com és el mateix, els alumnes amb barreres d'aprenentatge, des del meu punt de vista, repetesc, consider que aquesta terminologia, barreres d'aprenentatge, fa referència als alumnes, i no al seu context d'aprenentatge, consider incorrecta així com anomena als alumnes amb barreres d'aprenentatge ja que la barrera la posa el context i no l'alumna, si serà propici l'anterior nom, del qual només surten etiquetes i tot i que vulgui anomenar pla personalitzat fa la mateixa referència que l' ACI i no cap a la inclusió sinó cap a la categorització de l'alumnat amb un nom més suau.
Models d'en Montobio
Sabem que en Montobio és un autor que fa estona ens va donar aquesta lliçó però fixau-vos com no ens anam molt enrere si observam com és treballa a dins les aules, segons com pensem i els nostres límits quin són per posar en pràctica els coneixements estudiats. D'aquesta manera podem plantejar el següent:
Concepte d'atenció a la diversitat.
“Atendre a la diversitat, educar en la diversitat en definitiva, no vol dir adoptar
mesures especials per a alumnes difícils, sinó organitzar els elements
escolars i curriculars ordinaris per tal què facilitin l’aprenentatge de tots els alumnes.
No etiquetem mestres per a què etiquetin alumnes.
Cerquem criteris generals per poder ensenyar tots a tots,
per poder aprendre tots de tots”.
Spano, G. UN MODEL INCLUSIU DE PLA ANUAL D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. Juny 2004.
Atenció a la Diversitat
L'atenció a la diversitat, no és un concepte fàcil d'explicar ni tampoc de posar-ho en pràctica sobretot des de la filosofia de l'educació inclusiva, és així, que he pensat com organitzar el contingut, si vos hi fixau, no posaré a dirigir els diagnòstics i la intervenció a seguir, ja que s'ha de realitzar això mitjançant la metodologia, des de la intervenció dins l'aula, en aquest punt, us explicaré el meu punt de vista per arribar assolir el mínim de l'educació inclusiva, i pensau, que el 100% mai s'aconsegueix però sí que els límits els poso jo com a professional, i no l'alumna amb la seva característica personal.
- Antecedents.
- Model d'en Montobio.
- Dificultats d'aprenentatge.
- Diagnòstic.
- Les adaptacions curriculars.
- Tipus de suport. Model Alternatiu.
- ACI burocràtic vs ACI constructiu.
- Pla individualitzat, altenativa a l'ACI.
- Currículum obert i flexible.
- Disposicions que ens duen al benefici de la Llei educativa.
Metodologia del SXXI: Pilars i principis de Delors.
Consider fer un incís sobre quins són els principis didàctics que hauria de preparar-se alhora de realitzar les
diferents metodologies i estratègies d'aprenentatge per a qualsevol aula i per a qualsevol pràctica educativa, aquesta ve marcada pels 4 pilars de Delors:
- Aprendre a conèixer: els processos d'ensenyança – aprenentatge que es desenvolupin han de permetre què aquest sigui un progrés en quant al seu desenvolupament personal incrementant el seu saber i anant a descobrir i comprenent la varietat i complexitat de la realitat del seu context, despertar la seva curiositat i estimular el sentit crític com adquirir també una major autonomia, aquest aprendre a conèixer necessita que el docent presenti els principis didàctics d'atenció, pensament i memòria (connexió amb les idees prèvies, activitats per a la seva motivació i activitats per a que els continguts s'entenguin i s'interioritzin).
- Aprendre a fer: els alumnes han de ser capaços de convertir els seus coneixements amb instruments per poder transmetre al la realitat del seu context tant de manera immediata com la futura, i per això és necessari establir un equilibri adequat entre els aprenentatges pràctics i els teòrics cercant sempre una resolució al problema plantejat.
- Aprendre a conviure: l'aprenentatge que es transmet als alumnes ha de estar immers dins la societat de les escole si en totes les àrees de continguts, així és treballar els aspectes transversal què de la societat ens poden dur a una millor convivència entre tots els ciutadans.
- Aprendre a ser: és el barreig de totes les cites anteriors de Delors, hem de conèixer quines són les nostres característiques personals per augmentar i reforçar positivament les diferents situacions que ens podem trobar i així créixer com a persones dins un marc on la individualitat i la col·lectivitat té un compromís per part de l'alumna. Conèixer-se a un mateix dona l'oportunitat d'avançar, modificar i creure amb la persona.
Model de suport alternatiu
Aquest suport correspon en el funcionament generalitzat, dirigit al conjunt de l'escola com a recurs que treball quotidianament amb el professor per cercar alternatives educatives conjuntes que permetin diversificar i adaptar al currículum per a tot l'alumnat (es centre en el grup – classe i de l'escola).
Les característiques del model de suport alternatiu són les següents:
- Generalitzat a l'escola; s'empra com un recurs escolar i no centrant-se amb l'alumna.
- Contextual i didàctic; centrat en el context al qual es situa la seva institució de treball i generant una programació d'aula que ens doni una obertura i flexibilitat adequada per atendre a tot l'alumnat, cercant alternatives educatives que permetin a l'alumnat aprendre.
- Reflexió i vagin cap el treball comú.
- Consensuat i compartit amb el claustre de professors: tot l'equip docent ha d'estar a favor de fer aquest canvi i modificació de tal manera que el recurs pugui estar integrat en el centre de manera que pugui formalitzar-se la seva funció.
- Noves formes organitzatives: per tal d'emprar el suport com a model alternatiu, es precisa d'una nova estructura i organització de centre que permeti, la coordinació amb tots els implicats de l'aula i puguin generar debats, grup de discussió i més eines per tal de millorar en la pràctica educativa i avançar cap a un nou enriquiment personal i professional, la finalitat de la qual vagi dirigida cap al procés d'ensenyament – aprenentatge de tots els alumnes, i amb ell l'adquisició de les competències pertinents del currículum comú.
- Caràcter preventiu: el model citat ha de fer la funció de prevenir en les dificultats d'aprenentatge amb una actuació educativa basada amb les capacitats i competències de l'alumnat.
L'objectiu primordial d'aquesta figura és potenciar un aprenentatge de qualitat,
eficaç, per tots i cada un dels matriculats de la institució de
la qual es presenta la figura del suport alternatiu.
Tipus de suport
Per la descripció d'aquesta entrada, utilitzaré vàries fonts d'informació, autora Parrilla i Bolívar, tots tenen més d'una dècada d'investigació, però, en aquest sistema, encara s'utilitza i encara de manera estigmatitzadora, conèixer els models, ens farà reflexionar cap a quin és el millor per la meva pràctica.
El que hem d'intentar és reflexionar cap a quin model és millor pels meus alumnes....
Organització: Definició de les funcions de coordinació.
Definim les funcions en termes de coordinació de centre.
Organització escolar
És molt important a qualsevol empresa constituir una bona organització per arribar a l'èxit. Tot i que la inexperiència és el meu punt fort, he estat a centres i tots ells, fan pensar aquesta és la funció principal d'un bon funcionament.
Començar l'aventura amb les finalitats de cada participant de la comunitat educativa i què aquesta pugui respondre amb la millor eficàcia possible per això s'ha de tenir diferents aspectes o factors en compte, (des del meu punt de vista):
- Direcció.
- Selecció del personal docent.
- Funcions de coordinació.
- Definició de les funcions. (pròxim enllaç)
- Projecte comú.
- Treball cooperatiu.
- Aprenentatge mutu.
La meva escola i la meva pràctica III
És produeix un handicap, amb els alumnes etiquetats del que no, però que tenen dificultats, i es què necessiten ser diagnosticat per tal de ser atesos de manera correcte ja que si no perden el fil, o simplement no arriben a desenvolupar totes les seves capacitats perquè no els reforcen ni potencien.
Des de l'escola inclusiva s'ha de promoure un canvi, un canvi què significa compromís, un canvi què provoca vocació, un canvi què vol aprendre a innovar, a ser progressiu dins un constant i a ser un procés en augment, a tenir sobretot temps per fer-ho i per darrer, la darrera característica del canvi és dolorós, i tant, dolorós, (parèntesis; m'he discutit en molts professors per aquesta temàtica i m'han fet dubtar de la meva capacitat a l'hora d'obrar com a professional, de fet fa uns dies, me va dir que no tenia cap competència, i que no la qüestionàs, llavors jo dic, mentalment, quin poder de reflexió té aquesta persona si no em coneix de res? i si l'arribo a qüestionar és perquè fer-ho no des de la crítica destructiva sinó des de la crítica constructiva i cap a la seva reflexió, posar-me arguments a favor de la seva concepció?).
Les adaptacions curriculars
Adaptació curricular: és tota actuació destinada a adequar el currículum d'una etapa a les necessitats de l'alumnat. Tot ensenyant, de manera més o menys conscient, adequa la seva intervenció pedagògica a les diferents situacions. L'adaptació curricular no vol dir necessàriament adaptacions significatives (retallades i/o ampliacions importants respecte el currículum ordinari) ni adaptacions curriculars individualitzades (ACI).
En general, parlem d'adaptacions curriculars quan aquestes no afecten els elements prescriptius de l'etapa, sinó que afecten principalment:
a) Els aspectes metodològics:
La meva escola i la meva pràctica II
Com fer inclusió dins el sistema educatiu? Què afavoreix aquesta pràctica? Quins elements introdueixen aquesta innovació?
Són tres els elements que fomenten la bona pràctica i dins ella s'interrelacionen per haver-hi una concordança a fi de què la pràctica tengui un sentit i una finalitat, la igualtat d'oportunitats. Hem de tenir en compte que la inclusivitat mai es dona al 100% ja que és un procés i un progrés, però sí que els límits i els nostres referents marcaran la mesura en la qual partim el nostre aprenentatge.
En quant al currículum, hem de tenir en compte els aspectes generals de l'educació i quines són les característiques què aquest ha de tenir, en quant a l'organització escolar hem de tenir molt clar quina és l'estructuració dels recursos i organització i disposició què hem feim d'aquests, com recol·locar aquests aspectes envers a un currículum inclusiu. El dia a dia de la programació escolar ens donarà unes tècniques i unes estratègies que ens permetran a ser inclusius. Tots aquelles tècniques no necessàriament han de tenir una explicació sinó que han de ser afavoridores i han de tenir una acceptació en la presència, participació i progrés de l'alumnat per tal d'incloure el concepte d'inclusió a la nostra pràctica.
Cercam un currículum per tots dins una organització que ens permeti la bona gestió i administració de recursos i per tal de què les tècniques i estratègies metodològiques emprades ens condueixin a la presència, participació i progrés del procés d'ensenyament aprenentatge de l'alumnat.
Disseny Universal
Center for Applied Special Technology (1998 – 1999), CAST: "la premissa bàsica del Disseny Universal de l'Aprenentatge és què el currículum hauria d'incloure alternatives per fer-ho accessible i aplicable a tots els alumnes, professors i pares amb antecedents, estils d'aprenentatge, capacitats i discapacitats diferents en contextos d'aprenentatge àmpliament diferents. L'aspecte universal no vol dir, solució òptima per a tothom sinó més aviat recolza la necessitat d'aconseguir activitats, tasques i continguts inherentment flexibles i personalitzats".
La meva escola i la meva pràctica.
En aquest punt l'he personalitat, dins, la meva reflexió; com ha de ser l'institució pública, per atendre a la diversitat, conclouré amb el què no ha de ser i s'està duent a terme per les diferents institucions i algunes propostes d'intervenció i/o millores.
Atendre a la diversitat és la paraula clau del concepte educatiu, definida com la columna vertebral de l'educació inclusiva, en la qual es pretén és arribar a tots per donar la igualtat d'oportunitats siguin quines siguin les capacitats individuals.
Des de la meva perspectiva personal i desprès de la formació rebuda i què em queda per rebre, aniran adreçades a convertir-se amb unes expectatives molt llunyanes el qual ara per ara és duen a terme dins les institucions educatives, però és la realitat en el què ens trobam.
Per començar m'atreviria a dir que no totes les pràctiques educatives contemplen les barreres d'aprenentatge cap a la participació, i molt menys la L.O.E, què juga un paper ambigu dins aquest significat, proclamant en el preàmbul les diferents expectatives del nou canvi educatiu però avançant dins la mateixa llei en els diferents articles amb el mateix concepte de la pràctica educativa de molts anys enrere i en el què el propi sistema fracassa, però per la mateixa regla de tres trobam que és pot dur a terme el 100% de l'educació inclusiva i la lògica de l'heterogeneïtat.
Anem per parts, l'atenció a la diversitat ens parla d'una manera d'actuar que si més no juga dos papers, com he comentat abans amb la L.O.E, primerament des del model tradicional i la lògica de l'homogeneïtat ens trobam que atendre a la diversitat és actuar damunt les dificultats i els dèficits de l'alumnat, és a dir,
donant-li un tractament especial i específic perquè aquell alumne arribi allà on pot arribar perquè el pobre té aquesta dificultat/dèficit/handicap. El traurem fora de l'aula per aconseguir una millor intervenció què ens donarà l'èxit de no poder seguir estudiant ja que aquest es veurà marginat per part de l'administració
pública que no satisfà les seves necessitats i per part de la societat que com que té dèficit/dificultats/handicap no serveix.
Intentam reunificar a tots els alumnes amb les capacitats semblants així el docent només ha de seguir amb una classe on tengui en compte les guies didàctiques, el llibre de text i el que ell diu com a vàlid i sense preocupar-se del què pensa, sent o observa el nen, amb un examen on haurà estudiat dies anteriors,
tot memorístic, i sense que dies següents pugui retenir cap informació productiva del qual el magnífic magistral ha exposat amb la seva magnífica classe que fa anys que repeteix el mateix.
Des d'aquesta perspectiva, la lògica de la homogeneïtzació ens trobam amb alumnes etiquetats per la seva incapacitat i programes que volen ajudar el tractament de les diferències per tal d'unificar i fer borregos als alumnes, no tenint en compte les diversitat en el qual està immersa l'educació i el conseqüència el sistema educatiu.
Què ens diuen els programes, aquests sorgeixen de les diferents necessitats, podem parlar a nivell centre, a nivell d'aula i a nivell individual, sempre parlant de la meva perspectiva, aquests serveixen des del model tradicional i no des del model inclusiu i l'escola per a tots, degut a dins la cultura del centre ja estan reflectits i no juguen un paper sobrevalorat en quant per part del tradicional què són mesures d'extrema precaució per atendre a aquesta diversitat.
Ara proposaré aquest nou canvi i quines són les pràctiques educatives què duré a terme a la meva aula, dins un context del grup – classe, sempre pensaré amb el meu grup – classe i desprès amb els alumnes com a persones individuals, agafant de referència les competències bàsiques de la L.O.E dins la meva matèria i tornant a reflexionar sobre la meva pràctica educativa, que si més no, em durà a millorar i amb ella millorar les capacitats de cada un dels individus dins les aules i amb ella l'èxit del meu grup – classe.
Per fer això però he de tenir segur i fer-me els meus conceptes d'atendre la diversitat, aquestes em duen a saber diferents perspectives en el qual la meva aula tendrà com a fruit de tota la meva formació i ja ho he dit abans mitjançant la reflexió i l'autoavaluació aniré provant diferents mètodes per tal de que aquell
grup en concret tengui l'èxit escolar, que si més no, serà l'adquisició de les diferents competències de manera significativa i a un futur els farà reflexionar des d'una visió crítica i cap a la seva formació.
Els conceptes del qual pertany la meva pràctica és des de la lògica de l'heterogeneïtat, model inclusiu, disseny universal, i diversitat com a font d'enriquiment, aprenentatge significatiu, ensenyament multinivell, NO ACI i per acabar i de moment, aprenentatge cooperatiu:
- La lògica de l'heterogeneïtat: ens diu què la diversitat és un fet real, una realitat què no pot ésser amagada i què per tant tots i cada un dels individus som diferents i en ell les diferències en les capacitats.Aquesta reconeix, admet i accepte (en els seus tres nivells, i la primera passa és acceptar les diferències cap a la igualtat d'oportunitats) les diferències individuals i fan desenvolupar estratègies pedagògiques adaptades a la diferència.
- Model inclusiu: independentment de les capacitats de l'alumnat el què és pretén és la igualtat d'oportunitats de tot l'alumnat i en ella la millora de la seva formació.
- Disseny universal: la disposició de tots els materials educatius i recursos perquè aquest estiguin adaptats a les característiques de tots els alumnes.
- Aprenentatge significatiu; partint del model constructivista on ens diu què partint de les idees prèvies des de l'estructura esquemàtica del coneixement de l'infant arribant als nous conceptes al qual ell arribarà de manera significativa.
- Ensenyament multinivell; les capacitat de tots els meus alumnes són diferents però jo puc afavorir i augmentar aquestes si la meva pràctica està adaptada a cada una de les capacitats del meu infant.
- NO ACI: és un dels documents què no faria servir i què trobo innecessàries per a la valoració psicopedagògica, ja què aquest només m'assenyala quines són les seves dificultats i quines mesures he de fer servir per tal de què aquest arribi als objectius bàsics, llavors no té cap sentit si la meva programació s'adapta a les necessitats de l'infant des del primer dia què entro dins l'aula i adapt cada un de les diferents activitats per afavorir si més no les capacitats de tots i cada un dels meus individus, no des d'un ACI, què me fa, etiquetar a l'alumnat i tenir per part de l'administració un suport i una intervenció duta des de la inorganització i externalització del què són els meus principis, al meu suports dins la meva aula i treballant en tot l'equip des de la col·laboració, la unitat i pertinença d'aquell centre per extreure dels recursos tot el profit i què aquests puguin ser els beneficiaris de l'experiència l'alumnat (alternativa molt pensada des de la qualitat clica AQUÍ).
- Aprenentatge cooperatiu: com la mateixa paraula ho diu els aprenentatges des de la col·laboració de tots, com hem dit les diferents capacitats i coneixements previs ens duran a fer un ensenyament multinivell, aquest pot ser beneficiós per a tots ja què mitjançant la col·laboració l'alumnat anirà enriquint als seus companys independentment de la capacitat què tenguin.
Per tant i des del meu punt de vista la meva pràctica educativa anirà dirigida dins aquest sentit. I per jo atendre la diversitat és reconèixer, admetre i acceptar, la diversitat i posar en marxa tot un seguit de mesures perquè aquest enriqueixi al meu grup – classe.
1. L'educació per en Francesc Carbonell
1. L'educació per en Francesc Carbonell
