En aquest punt l'he personalitat, dins, la meva reflexió; com ha de ser l'institució pública, per atendre a la diversitat, conclouré amb el què no ha de ser i s'està duent a terme per les diferents institucions i algunes propostes d'intervenció i/o millores.
Atendre a la diversitat és la paraula clau del concepte educatiu, definida com la columna vertebral de l'educació inclusiva, en la qual es pretén és arribar a tots per donar la igualtat d'oportunitats siguin quines siguin les capacitats individuals.
Des de la meva perspectiva personal i desprès de la formació rebuda i què em queda per rebre, aniran adreçades a convertir-se amb unes expectatives molt llunyanes el qual ara per ara és duen a terme dins les institucions educatives, però és la realitat en el què ens trobam.
Per començar m'atreviria a dir que no totes les pràctiques educatives contemplen les barreres d'aprenentatge cap a la participació, i molt menys la L.O.E, què juga un paper ambigu dins aquest significat, proclamant en el preàmbul les diferents expectatives del nou canvi educatiu però avançant dins la mateixa llei en els diferents articles amb el mateix concepte de la pràctica educativa de molts anys enrere i en el què el propi sistema fracassa, però per la mateixa regla de tres trobam que és pot dur a terme el 100% de l'educació inclusiva i la lògica de l'heterogeneïtat.
Anem per parts, l'
atenció a la diversitat ens parla d'una manera d'actuar que si més no juga dos papers, com he comentat abans amb la L.O.E, primerament des del model tradicional i la lògica de l'homogeneïtat ens trobam que atendre a la diversitat és actuar damunt les dificultats i els dèficits de l'alumnat, és a dir,
donant-li un tractament especial i específic perquè aquell alumne arribi allà on pot arribar perquè el pobre té aquesta dificultat/dèficit/handicap. El traurem fora de l'aula per aconseguir una millor intervenció què ens donarà l'èxit de no poder seguir estudiant ja que aquest es veurà marginat per part de l'administració
pública que no satisfà les seves necessitats i per part de la societat que com que té dèficit/dificultats/handicap no serveix.
Intentam reunificar a tots els alumnes amb les capacitats semblants així el docent només ha de seguir amb una classe on tengui en compte les guies didàctiques, el llibre de text i el que ell diu com a vàlid i sense preocupar-se del què pensa, sent o observa el nen, amb un examen on haurà estudiat dies anteriors,
tot memorístic, i sense que dies següents pugui retenir cap informació productiva del qual el magnífic magistral ha exposat amb la seva magnífica classe que fa anys que repeteix el mateix.
Des d'aquesta perspectiva, la lògica de la homogeneïtzació ens trobam amb alumnes etiquetats per la seva incapacitat i programes que volen ajudar el tractament de les diferències per tal d'unificar i fer borregos als alumnes, no tenint en compte les diversitat en el qual està immersa l'educació i el conseqüència el sistema educatiu.
Què ens diuen els programes, aquests sorgeixen de les diferents necessitats, podem parlar a nivell centre, a nivell d'aula i a nivell individual, sempre parlant de la meva perspectiva, aquests serveixen des del model tradicional i no des del model inclusiu i l'escola per a tots, degut a dins la cultura del centre ja estan reflectits i no juguen un paper sobrevalorat en quant per part del tradicional què són mesures d'extrema precaució per atendre a aquesta diversitat.
Ara proposaré aquest nou canvi i quines són les pràctiques educatives què duré a terme a la meva aula, dins un context del grup – classe, sempre pensaré amb el meu grup – classe i desprès amb els alumnes com a persones individuals, agafant de referència les competències bàsiques de la L.O.E dins la meva matèria i tornant a reflexionar sobre la meva pràctica educativa, que si més no, em durà a millorar i amb ella millorar les capacitats de cada un dels individus dins les aules i amb ella l'èxit del meu grup – classe.
Per fer això però he de tenir segur i fer-me els meus conceptes d'atendre la diversitat, aquestes em duen a saber diferents perspectives en el qual la meva aula tendrà com a fruit de tota la meva formació i ja ho he dit abans mitjançant la reflexió i l'autoavaluació aniré provant diferents mètodes per tal de que aquell
grup en concret tengui l'èxit escolar, que si més no, serà l'adquisició de les diferents competències de manera significativa i a un futur els farà reflexionar des d'una visió crítica i cap a la seva formació.
- La lògica de l'heterogeneïtat: ens diu què la diversitat és un fet real, una realitat què no pot ésser amagada i què per tant tots i cada un dels individus som diferents i en ell les diferències en les capacitats.Aquesta reconeix, admet i accepte (en els seus tres nivells, i la primera passa és acceptar les diferències cap a la igualtat d'oportunitats) les diferències individuals i fan desenvolupar estratègies pedagògiques adaptades a la diferència.
- Model inclusiu: independentment de les capacitats de l'alumnat el què és pretén és la igualtat d'oportunitats de tot l'alumnat i en ella la millora de la seva formació.
- Disseny universal: la disposició de tots els materials educatius i recursos perquè aquest estiguin adaptats a les característiques de tots els alumnes.
- Aprenentatge significatiu; partint del model constructivista on ens diu què partint de les idees prèvies des de l'estructura esquemàtica del coneixement de l'infant arribant als nous conceptes al qual ell arribarà de manera significativa.
- Ensenyament multinivell; les capacitat de tots els meus alumnes són diferents però jo puc afavorir i augmentar aquestes si la meva pràctica està adaptada a cada una de les capacitats del meu infant.
- NO ACI: és un dels documents què no faria servir i què trobo innecessàries per a la valoració psicopedagògica, ja què aquest només m'assenyala quines són les seves dificultats i quines mesures he de fer servir per tal de què aquest arribi als objectius bàsics, llavors no té cap sentit si la meva programació s'adapta a les necessitats de l'infant des del primer dia què entro dins l'aula i adapt cada un de les diferents activitats per afavorir si més no les capacitats de tots i cada un dels meus individus, no des d'un ACI, què me fa, etiquetar a l'alumnat i tenir per part de l'administració un suport i una intervenció duta des de la inorganització i externalització del què són els meus principis, al meu suports dins la meva aula i treballant en tot l'equip des de la col·laboració, la unitat i pertinença d'aquell centre per extreure dels recursos tot el profit i què aquests puguin ser els beneficiaris de l'experiència l'alumnat (alternativa molt pensada des de la qualitat clica AQUÍ).
- Aprenentatge cooperatiu: com la mateixa paraula ho diu els aprenentatges des de la col·laboració de tots, com hem dit les diferents capacitats i coneixements previs ens duran a fer un ensenyament multinivell, aquest pot ser beneficiós per a tots ja què mitjançant la col·laboració l'alumnat anirà enriquint als seus companys independentment de la capacitat què tenguin.
Per tant i des del meu punt de vista la meva pràctica educativa anirà dirigida dins aquest sentit. I per jo atendre la diversitat és reconèixer, admetre i acceptar, la diversitat i posar en marxa tot un seguit de mesures perquè aquest enriqueixi al meu grup – classe.
1.
L'educació per en Francesc Carbonell
