El director

LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

(«BOE» 106, de 4-5-2006.)

La Llei ens diu quina funció té el nostre director de centre, però aquestes són més complexes per representar l'eficiència del dia a dia. 

Un vell amic, em va dir un dia, un director d'escola és com un director d'orquestra, sense el seus músics no pot avançar cap a crear un llarg recorregut d'èxits.

Organització escolar

És molt important a qualsevol empresa constituir una bona organització per arribar a l'èxit. Tot i que la inexperiència és el meu punt fort, he estat a centres i tots ells, fan pensar aquesta és la funció principal d'un bon funcionament.

Començar l'aventura amb les finalitats de cada participant de la comunitat educativa i què aquesta pugui respondre amb la millor eficàcia possible per això s'ha de tenir diferents aspectes o factors en compte, (des del meu punt de vista):

1. Direcció.
2. Selecció del personal docent.
3. Funcions de coordinació.
4. Definició de les funcions. (pròxim enllaç)
5. Projecte comú.
6. Treball cooperatiu.
7. Aprenentatge mutu.

La meva escola i la meva pràctica II

    Com fer inclusió dins el sistema educatiu? Què afavoreix aquesta pràctica? Quins elements introdueixen aquesta innovació?

Són tres els elements que fomenten la bona pràctica i dins ella s'interrelacionen per haver-hi una concordança a fi de què la pràctica tengui un sentit i una finalitat, la igualtat d'oportunitats. Hem de tenir en compte que la inclusivitat mai es dona al 100% ja que és un procés i un progrés, però sí que els límits i els nostres referents marcaran la mesura en la qual partim el nostre aprenentatge. 

En quant al currículum, hem de tenir en compte els aspectes generals de l'educació i quines són les característiques què aquest ha de tenir, en quant a l'organització escolar hem de tenir molt clar quina és l'estructuració dels recursos i organització i disposició què hem feim d'aquests, com recol·locar aquests aspectes envers a un currículum inclusiu. El dia a dia de la programació escolar ens donarà unes tècniques i unes estratègies que ens permetran a ser inclusius. Tots aquelles tècniques no necessàriament han de tenir una explicació sinó que han de ser afavoridores i han de tenir una acceptació en la presència, participació i progrés de l'alumnat per tal d'incloure el concepte d'inclusió a la nostra pràctica.

Cercam un currículum per tots dins una organització que ens permeti la bona gestió i administració de recursos i per tal de què les tècniques i estratègies metodològiques emprades ens condueixin a la presència, participació i progrés del procés d'ensenyament aprenentatge de l'alumnat.

Praxis de l'aprenentatge cooperatiu

En la praxis de l'aprenentatge cooperatiu es coneixen diferents rols i tècniques però entre aquestes s'ha de donar prou atenció a: 

•  Elevat grau d'igualtat: grau de simetria en els rols que desenvolupen els participants en una activitat grupal. Això significa, que el paper és igual d'important d'un a un altre alumne, i que independentment de la figura que li ha tocat exercir, ha de potenciar-ne la seva importància.

•  Grau de mutualitat variable: mutualitat és el grau de connexió, profunditat i bidireccionalitat de les transaccions comunicatives.  Els més alts nivells de mutualitat es donaran quan es promogui la planificació i la discussió en conjunt, s’afavoreixi l’intercanvi de rols i es delimiti la divisió del treball entre els membres.

Tècniques i eines de

 l'aprenentatge cooperatiu

Aprenentatge multinivell

      Són un conjunt i estratègies adoptades en l’aula per tractar de donar resposta als diferents nivells de grup disminuint la necessitat de tenir programes diferenciats. L’ensenyament multinivell es basa en la premissa que una lliçó s'ha d'ensenyar al conjunt de la classe. 

      És una aproximació a la planificació que assumeix la individualització, la flexibilitat i la inclusió de tots els alumnes, sense distinció del seu nivell personal, de les seves habilitats.

       L'ensenyament multinivell permet que el mestre planifiqui una lliçó per a tots els alumnes, i així disminueix la necessitat de seguir programes diferents, i alhora, possibilita la introducció d'objectius individuals en el contingut i en les estratègies educatives de l'aula. Per tal d'assolir-ho, els mestres han d'entendre plenament el concepte d'estratègies d'ensenyament multinivell. 

     Per desenvolupar una unitat o una lliçó que siguin realment multinivell, han de tenir un objectiu ben definit per a tots els alumnes. També han d'incloure diverses tècniques educatives concebudes perquè arribin a tots els alumnes i en tots els nivells. Això significa considerar els estils d'aprenentatge dels alumnes a l'hora de planificar mètodes de presentació; fer-los participar en la lliçó mitjançant preguntes adreçades a nivells diferents de raonament: reconèixer que hauran d'ajustar-se les expectatives envers alguns alumnes; permetre que els alumnes triïn el mètode que faran servir per mostrar que entenen el concepte que s'ensenya; acceptar que aquests mètodes diferents tenen el mateix valor; avaluar els alumnes partint de les seves diferencies individuals. 

     Les programacions multinivell;són una eina perquè tot l’alumnat aula, qualsevol que sigui el seu nivell de coneixements, habilitats i competències, pugui aprendre. Aquest tipus d'ensenyament permet que el professorat pugui planificar la lliçó per a tots els alumnes i no hi ha necessitat de seguir programes diferents, segons els nivells que hi ha en una classe. L’aprenentatge multinivell és basa en una metodologia inclusiva per atendre a tota la diversitat dins l’aula ordinària. Es fonamenta en les "nou regles d’or" per atendre i comprendre les necessitats de l’alumnat en aules inclusives de la UNESCO (2001), l’Agència Europea per al Desenvolupament de l’Atenció a la Necessitats Educatives Especials (2003.2005)

 La metodologia a l’aula és cooperativa i col·laborativa. 

       El treball a l’aula es desenvolupa a partir dels grups cooperatius i amb el suport de la biblioteca d'aula. Es pot treballar a partir d'unitats didàctiques, les quals estan subdividides en diferents continguts i per a cada contingut es presenten diferents opcions d'aprenentatge. 

L'educació per en Francesc Carbonell

Una educació de qualitat és difícil d'aconseguir si només es cerca un factor com a principal culpable, molts anomenem els pocs recursos, uns altres l'evolució dels nostres alumnes fins ara, d'altres la inexperiència d'altres serveis o metodologies, d'altres per no tenir un bon caràcter autocrític. 

Des del meu punt de vista: tots factors són conscientment detectables per convertir-los amb qualitat. I aquí és la presentació del què per  a mi és educació i cap a on he d'anar per produir qualitat educativa.