Voldria parlar d'un autor, Pere Alzina, qui per mi ha estat el pare de les competències bàsiques dutes a terme a l'aula, transferir els coneixements teòrics a la vida diària de les noves pràctiques i segons el marc europeu no és una tasca fàcil, ni tampoc complicada, el xip s'ha de canviar i visualitzar un nou marc del concepte de l'ensenyança.
Aquest recau amb la definició del concepte clau, descrit a la llei educativa actual com: saber fer. Ja no és el simple fet de transmetre un coneixement sinó de donar eines i estratègies al nostra alumnat per promoure les habilitats necessàries de la pràctica d'aquest coneixement.
Educar en competències implica ensenyar i construir coneixement en situacions reals i complexes, a partir de la reflexió (individual i col·lectiva) del nou coneixement, ensenyar a pensar sobre el com aprenem i quines dificultats tenim alhora d'adquirir un nou coneixement.
Per part del professorat implica dissenyar situacions quotidianes que presenten un conflicte mitjanament complex per a arribar a una solució que ens permeti reflexionar dins un conjunt. Unes situacions que plantegen reflexionar sobre el món que ens envolta, aplicar els nostres coneixements i descobrir de nous, cercant alternatives i solucions per poder millorar la nostra acció.
Com i en quin contextos? Ho he parlat abans, però cal remarcar la intensitat: contextos reals, propers, complexos i motivadors.
Totes les accions concretes per planificar, decidir i dur a terme poden ser les següents:
Totes les accions concretes per planificar, decidir i dur a terme poden ser les següents:
Un viatge de curs o una sortida escolar planificada.
La recerca a partir d'una pregunta rellevant; Quin és l'origen de l'espècie humana?
La construcció d'un petit aparell que ens resolgui un problema quotidià.
La simulació d'una situació concreta per utilitzar adequadament una llengua estrangera: collir un metro, aconseguir un avió cap a un destí internacional des d'un aeroport de Londres.
Descriure un objecte que volem vendre per posar un anunci a la premsa.
Adopció i condicionament d'un espai públic deteriorat.
Realització, confecció i muntatge: revista escola.
Preparació d'una exposició sobre un tema concret.
Construcció d'una maqueta per a una futura urbanització i reordenació de la zona existent.
 |
| Metodologia S. XXI |
