Decroly i els centres d'interès.



Els centres d'interès sorgeix amb l'autor Decroly (1929), sorgeix una declaració d'intencions metodològiques on excusa i respecta l'activitat espontània del nen.

La preocupació era la de no destruir el flux vital que uneix el nen amb l'ambient que l'envolta, un ambient on el nen creix, madura els seus coneixements i en aquest troba les seves màximes possibilitats (per la seva espontaneïtat d'expansió). 

L'autor, declara una forta èmfasi amb l'espontaneïtat - ambient, i aquests són els dos conceptes que no es poden deslligar, però s'uneix també el concepte de la funció de globalització (definirem com la part confusa i indiferenciada de la totalitat, el nen no es regeix per les parts, sinó d'un tot global).

Per tant aquest seria l'esquema què promou un centre d'interès, i vendria amb aquesta significació:



Per a què la funció globalitzadora entri en acció (donada la seva essencial espontaneïtat), és necessària la intervenció d'un interès, l'interès vendrà definit per l'autor com un objecte que mou a ser conegut per després posseir-lo, però l'interès sempre sorgeix des d'una necessitat (necessitats fonamentals de l'ésser humà).

Les necessitats fonamentals dels ésser humà es distingeixen en quatre segons l'autor:

1. Necessitat d'alimentació, respiració.
2. Lluita contra la intempèrie: al fred a la calor, humitat al vent...
3. Defensa contra als perills i als enemics: lluita contra les malalties, a la neteja i higiene.
4. Necessitat d'actuar, treballar en solidaritat, de descansar i divertir-se, com també de desenvolupar-se.

Una vegada hem definit aquestes necessitats = centres d'interès, cada necessitat haurà de ser objecte d'estudi en relació amb l'ambient i des de 3 punts de vista, de quatre formes i mitjançant 3 exercicis:

A. Avantatges per a l'home i mitjans per servir-se d'elles.
B. Desavantatges i mitjans per evitar-los.
C. Conclusions de comportament pràctic per al bé del nen i de la societat humana.

Cada punt, a la vegada es pot analitzar de diverses formes (concretament, i segons l'autor de 4 maneres diferents) són:

- Directament: mitjançant els sentits i l'experiència immediata.
- Indirectament: per a la via dels records personals.
- Indirectament: mitjançant l'anàlisi de documents relatius als objectes i als fenòmens actuals.
- Indirectament: mitjançant l'anàlisi de documents relatius a fets, fenòmens i objectes del passat.


Aquestes quatre maneres d'analitzar és duen a terme en tres tipus d'exercicis:


  • Exercici d'observació: referents a l'anàlisi personal i directa.
  • Exercici d'associació: referent a l'anàlisi d'objectes llunyans en el temps o en l'espai.
  • Exercici d'expressió: concrets (construcció o dibuix), abstractes (conversació, lectura, escriptura)



Visualment quedaria d'aquesta manera:


Torna a Metodologia S.XXI
Els centres d'interés