Dèficit, OMS 1980, falta d'una
estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica. La OMS ens defineix
dèficit dins una definició que s'emmarca a un context del CIDDM.
Discapacitat, és tota restricció
o absència de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins del
marge en que es considera normal per un ésser humà.
Minusvalidesa, situació de
desavantatge per un individu determinat, conseqüència d'una deficiència o d'una
discapacitat, que limita o impedeix el fer un rol que és normal en el seu cas.
Això és la relació que hi ha: la
discapacitat provoca la deficiència i la minusvalidesa provoca discapacitat.
Quan parlem de deficiència no ha
de tenir obligatòriament de ser discapacitat, dependrà si es considerat normal,
depenent de la referència que s'utilitza, aquest cas però serà l'individu, ja
que ve mercat pel grup norma.
Normalitat; no posseeix una
definició universal ni única per tots, la consideració d'aquell que és normal
resulta molt subjectiva depenent de la perspectiva de cada persona, del
context, d'una situació concreta, etc. La normalitat és multidimensional. El
terme que hem d'utilitzar com a educadors és deficient, i tenim un marges, unes
referències, i límits, hem de conèixer els límits. Quin és el criteri que
utilitzo jo com educador per tal de què es considera normal?
La relació és la conseqüència
d'aquests dos mots, ja que el dèficit provoca una discapacitat que aquesta és
provocada per la minusvalidesa. Quin terme utilitzarem com educadors, dèficit,
discapacitat o minusvalidesa?
I Perquè? Si em donen elegir
entre aquestes tres opcions:
- Dèficit: és un concepte que defineix la disfunció d'alguna capacitat però no ho dóna al meu entendre com una impossibilitat d'atendre. En cas que obligatòriament hagi de triar-ne una, però és una pregunta que des de la meva perspectiva, etiqueta i estigmatitza en el pròxim, per tant la meva decisió és no agafar aquests mots de referència de designació sinó agafar el mot de persona amb les seves característiques i capacitats físiques, cognitives i sensorials.
Què els hi direm dèficit,
discapacitat o minusvalidesa o persona amb dèficit, persona discapacitada, o
minusvàlid?
Referent i contestant amb la ideologia, a la contestació serà persona Joana, Joan ...
però mai persona amb dèficit o persona discapacitada, ja que repercuteix a
estigmatitzar dins les seves possibilitats i apunt la limitació que tenen vers
la capacitat que poden arribar assolir, si més no, i em sent obligat a dir-ho
tractaré de persona amb discapacitat posant èmfasis a la persona ja que la
discapacitat és una de les moltes característiques que té una persona.
Parlem de manera personal i anem
dins el context d'aula, avui toca posada amb comú del punt de partida de les
nostres reflexions, i així considero que ha estat el meu procés d'assimilar
aquests conceptes. Tot i que segueix pensant en què aquests termes
estigmatitzen pel seu mal ús.
Relacionem els tres conceptes
perquè aquests ens duguin en el seu sentit i en la paraula que em d'utilitzar
nosaltres com educadors.
La relació que establim entre
tots és la de;
- Deficiència; terme orgànic,
mèdic, provinent de la sanitat que lliga a la persona a una patologia, com a
conseqüència no és vàlid dins l'educació.
- Discapacitat; és un terme
objectiu i constatable que ens emmarca dins la realitat.
- Minusvalidesa és un terme
subjectiu del context i aquest és un concepte social. La societat i el context
posa barreres a la persona discapacitada, en conseqüència es produeix la minusvalidesa.
Reflexionant.....
