El director

LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

(«BOE» 106, de 4-5-2006.)

La Llei ens diu quina funció té el nostre director de centre, però aquestes són més complexes per representar l'eficiència del dia a dia. 

Un vell amic, em va dir un dia, un director d'escola és com un director d'orquestra, sense el seus músics no pot avançar cap a crear un llarg recorregut d'èxits.

Praxis de l'aprenentatge cooperatiu

En la praxis de l'aprenentatge cooperatiu es coneixen diferents rols i tècniques però entre aquestes s'ha de donar prou atenció a: 

•  Elevat grau d'igualtat: grau de simetria en els rols que desenvolupen els participants en una activitat grupal. Això significa, que el paper és igual d'important d'un a un altre alumne, i que independentment de la figura que li ha tocat exercir, ha de potenciar-ne la seva importància.

•  Grau de mutualitat variable: mutualitat és el grau de connexió, profunditat i bidireccionalitat de les transaccions comunicatives.  Els més alts nivells de mutualitat es donaran quan es promogui la planificació i la discussió en conjunt, s’afavoreixi l’intercanvi de rols i es delimiti la divisió del treball entre els membres.

Tècniques i eines de

 l'aprenentatge cooperatiu

Metodologies del S.XXI.

      Quan parlam de metodologia ens referim a la manera de fer una praxis, en la seva didàctica d'aplicació per a poder resoldre diferents conflictes cap als alumnes i què aquests siguin capaços de gestionar el seu aprenentatge i millorar-lo. 

      El bloc intenta donar solucions, o possibles eines per poder desenvolupar la bona praxis, amb una finalitat última què és poder promoure el desenvolupament de l'activitat i objectiu d'aprenentatge que ens durà a un èxit de l'alumna.

        Pensar de manera tradicional no ens facilita que, avui dia, aquest aprenentatge pugui arribar a l'èxit del nostre alumnat, per tant, ens hem de seure i pensar de manera creativa com arribar en aquell objectiu en concret perquè pugui ser assolit a la totalitat del nostre alumnat.

        Aquí i des d'aquest punt de vista, propòs diferents maneres de fer i d'actuar on indic, com, quan i perquè serveix.

1. Unitats didàctiques. Pere Alzina 
2. Pilars i principis de Delors.
3. Disseny Universal
4. Intel·ligències múltiples./praxis
5. Aprenentatge per projectes./praxis
6. Aprenentatge per centres d'interès./praxis
7. Aprenentatge cooperatiu./praxis
8. Aprenentatge multinivell./praxis/ praxis2
9. Aprenentatge significatiu./praxis
10. Filosofia 3/18 /praxis.
11. Disseny d'activitats contextualitzades./praxis
12. Les competències bàsiques./praxis
13. Grups interactius./praxis
14. Les TICS, APPS, AULA. Exemples TICS, APPS a l'aula.

        En tot aquestes metodologies s'han d'incorporar la seva praxis i recursos, tan materials com humans, i no significa que un sol professor o mestre no pugui duu a terme aquestes metodologies integrades.

Clica per saber més informació

Aprenentatge cooperatiu

              L'aprenentatge cooperatiu és una estratègia que promou la participació col·laborativa entre els estudiants amb la finalitat d'aconseguir que els estudiants s’ajudin mútuament per arribar als seus objectius, a més, de proveir-los per cercar suport quan les coses no resulten com esperaven. 

                 Bàsicament és un enfocament instruccional centrat en l’estudiant que empra petits grups de treball que permet als alumnes treballar junts en la consecució de les tasques que el professor assigna per optimitzar o maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres membres del grup. El professor no és limita a observar el treball dels grups sinó que, a més, supervisa activament el procés de construcció i transformació del coneixement (no directivament), així com les interaccions dels membres dels diferents grups. En la pràctica, ningú ensenya a ningú i ningú s’ensenya sol, sinó que tots ens ensenyen en comunió. 

              L’aprenentatge cooperatiu és un conjunt de mètodes d'instrucció i entrenament així com estratègies per proporcionar el desenvolupament de l’aprenentatge i desenvolupament personal i social. Segons Díaz Barriga (2002) es caracteritza per la igualtat que han de tenir els individus en el procés d'aprenentatge i la mutualitat entesa com la connexió, profunditat i bidireccionalitat que abraça l’experiència, sent aquesta, una variable en funció del nivell de competitivitat existent, la distribució de la responsabilitat, la planificació conjunta i l’intercanvi de rols. Són elements bàsics la interdependència positiva, la interacció, la contribució individual i les habilitats personals i de grup.